Alba Pampalona, Historiadora de l'art
Alba Pampalona: “Tot i haver-hi exili d’obres del país, no hi ha hagut espoli”
És de la Seu d’Urgell, té 28 anys i en fa tres que viu a Andorra. És tècnica al departament de Patrimoni Cultural i avui a les 19 hores a l’Espai Columba parlarà del patrimoni andorrà a l’exili, per aportar llum i trencar mites.
Alba Pampalona
Avui parlarà de l’obra que hi ha a l’exili.
Vull trencar alguns mites sobre la manera com obres d’art andorranes, sobretot dels segles medievals, van sortir del país.
Quins mites?
L’exili d’aquestes obres no va ser ni una diàspora abrupta ni sistemàtica. Van ser vendes a col·leccionistes privats o a entitats públiques que tenien la voluntat de salvaguardar-les perquè no acabessin anant molt més lluny. Tot van ser vendes, almenys en primera instància.
Què passa després?
Alguns dels col·leccionistes que tenien obres andorranes viuen moments històrics convulsos, com la Segona Guerra Mundial, i si tenien ascendència jueva, com és el cas del baró de Van Cassel, propietari de les pintures de Santa Coloma i d’altres, van ser espoliats. És a dir, els propietaris legítims.
Hi ha molta obra a l’exili?
Hi ha moltes peces que estan descontextualitzades d’Andorra i que surten dels anys vint als quaranta. No superen les que tenim conservades aquí, però són una bona part.
Algun exemple destacable?
En les reserves de la Universitat de Yale dels Estats Units hi ha un Crist, que s’ha reconegut com el de Sant Miquel de Prats, i al Mead Art Museum de Massachusetts trobem el Sant Silvestre de Santa Coloma.
Hi ha un desig de recuperar el patrimoni?
La recuperació no significa només un retorn físic de les peces en si, sinó poder posar-les en context, situar-les al mapa i que no quedin oblidades ni a Andorra ni a les institucions on es troben.
I la llei, què hi diu?
La Llei del Patrimoni Cultural diu que l’Estat ha de ser responsable de recuperar les obres que hagin sortit del país de manera il·legal. En el cas d’Andorra, veurem que la major part d’obres que van sortir no ho van fer de manera il·legal.
Parli de Santa Coloma i Sant Esteve.
Totes dues han requerit una acció diplomàtica del Govern. El cas de Santa Coloma es va dilatar més perquè hi havia més lleis i més institucions implicades, com el govern federal d’Alemanya. En el de Sant Esteve va ser una negociació entre particulars i el conjunt era més petit.
Quin missatge vol deixar als assistents?
Tot i haver-hi exili d’obres d’Andorra, no hi ha hagut espoli i és aquesta comprensió la que ens permet deixar la ràbia de banda i començar a treballar en la recuperació del patrimoni, no tan sols física, sino aprofundint en el seu coneixement.