Pere Méndez: “Volem reivindicar l’origen del saxo com a instrument clàssic”

Què han preparat per al concert d’avui?

Presentem un programa molt variat, format tant per obres originals per a quartet de saxos com per transcripcions. Dues d’aquestes peces formen part del nostre nou disc, un homenatge a Maurice Ravel pel seu 150è aniversari.

Quines obres hi trobarem?

D’una banda, hi haurà dues peces encarregades pel quartet a dos importants compositors dels nostres dies, el basc resident a París Mikel Urquiza i l’alemany Jörg Widmann. Completarem el concert amb dues suites, una de Jean-Philippe Rameau i una altra de Clara Schumann.

Com va néixer Kebyart?

Ara tot just celebrem el desè aniversari. L’agrupació va començar com un projecte entre amics estudiants de l’ESMUC, amb ganes de portar a l’escenari la nostra passió per la música de cambra, que fins aleshores només havíem treballat a les aules. Amb el temps, la idea es va anar consolidant i ara és la nostra activitat principal.

Hi ha prou repertori per a quartet de saxos?

El repertori original per a aquesta configuració instrumental existeix des del segle XIX, però és cert que és limitat. Per això combinem sempre tres pilars: obres originals per a quartet de saxos, encàrrecs a compositors actuals i arranjaments propis.

Quins criteris segueixen per escollir les obres que adapten?

Busquem peces que es puguin transportar bé a la nostra formació, ja que no totes funcionen. Ens fixem en l’essència de l’obra i la transformem, com ho faria un director d’escena amb una òpera, adaptant-la a la nostra sonoritat.

Pot posar-ne un exemple?

Hem tocat el Quartet de les dissonàncies de Mozart, originalment per a quartet de corda, que s’adapta molt bé. També la Pavana per a una infanta difunta de Ravel, de la qual ell mateix va fer diverses versions.

El saxo sovint s’associa al jazz o al blues, i en canvi sembla més deixat de banda dins la música clàssica.

Sí, però no hem d’oblidar que va néixer com a instrument clàssic l’any 1840, i que és força més tard, ja durant el segle XX, quan s’identifica amb el jazz. Nosaltres volem reivindicar el seu origen clàssic, tot i que també ens agrada que sigui camaleònic. Al cap i a la fi, la música no entén de fronteres entre estils. Sovint aquests límits estan més dissolts del que ens pensem.

Aquest és el debut del quartet a Andorra?

Sí, i ens fa especial il·lusió que sigui en el marc del Sax Fest.