Pau Pascual, Sotsoficial i psicòleg del cos de bombers
Pau Pascual: “Estem avesats a conviure amb la mort i el perill”
Té 46 anys i en fa 15 que és responsable de la secció psicològica del cos de bombers. Coautor del llibre ‘Corazón marcado, el trauma del personal de emergencias’, aquest cap de setmana organitza un congrés europeu de psicologia als serveis d’emergències.
Pau Pascual
És el psicòleg dels bombers des de fa 15 anys.
M’agrada conèixer el comportament humà i em fascina el món de les emergències. Tinc un germà que està dins del cos i em quedava captivat de les actuacions que feien.
Aquests dies organitza un congrés.
És de l’Associació Europea de Psicologia i Bombers. L’objectiu és difondre els coneixements del suport psicològic als treballadors d’emergències.
Per què és important?
Som més susceptibles de patir trastorns, com la depressió o l’estrès posttraumàtic. Cal prevenir per normalitzar les reaccions davant un esdeveniment crític. Així, arribat el moment, els que ho pateixen se senten més alleujats.
Es troba molts casos?
I tant. Especialment aquí a Andorra, on també fem ambulàncies, estem avesats a conviure amb la mort, amb el perill propi o el d’un company, o a fer intervencions difícils de digerir com les morts sobtades o accidents amb nens. En aquests casos és quan es valora la intervenció d’un suport especialitzat.
Quines conseqüències tenen els que ho pateixen?
Ens movem en tres eixos; una simptomatologia potencialment traumàtica, depressiva o un fort esgotament físic.
Recorda alguna actuació complexa?
La del túnel de les Dos Valires el 2009.
Una tragèdia.
Es van ajuntar fets catalogables d’incident crític. Van produir-se 5 morts violentes, i el personal va posar en risc la seva vida per treure gent viva d’una estructura amb risc de caure.
Com els va afectar?
Va ser necessària una intervenció psicològica després de l’actuació i un seguiment posterior periòdic i personalitzat per evitar seqüeles.
Es pot superar?
Evidentment, és la nostra feina. Aquell cas va ser impactant i segurament sempre hi haurà un abans i un després.
Cal entrenar la ment per actuar en moments així.
Es necessita temprança i l’equilibri. Al congrés parlem de tècniques d’optimització del potencial, utilitzades a l’esport.
Ha tret llibre per Sant Jordi.
Una traducció del llibre d’Erik de Soir de tècniques psicològiques dels cossos d’emergències així com del suport mutu entre companys per suportar intervencions difícils.
Tothom està preparat psicològicament per ser bomber?
Més del que pensem.