Marina Fernández: “A la selecció hem canviat, sobretot, en l’aspecte mental”

Com va sorgir l’opció de tornar al Pardinyes?

Va contactar amb mi una jugadora de l’equip i com que jo acabava la lliga andorrana em va oferir poder jugar les jornades que resten amb elles. Em venia molt de gust perquè, a més, tenint en compte que hi havia finestra de selecció em permetia seguir amb ritme.

Deia que li venia molt de gust per diversos motius.

Sí, i tant! Pensi que moltes d’elles són companyes de la meva anterior etapa al club i amigues. A més m’atrau la possibilitat d’ajudar-les perquè l’equip pugui ser campió del seu grup.

I per aconseguir-ho han de guanyar partits. El pròxim, curiosament, contra l’Enfaf.

Les emocions es divideixen, és clar, perquè és Andorra i és on he crescut. Ara bé, la part racional em diu que el Pardinyes necessita guanyar i tot el que queda és molt important per a nosaltres. En el meu cas, el cor ha de quedar en un segon pla.

Què farà la pròxima temporada? Ho té decidit?

Tinc obertes les dues possibilitats. Si el Pardinyes puja de categoria, jugar a Preferent, o, l’altra, tornar a la lliga i a l’FC Santa Coloma. Al Pardinyes li dec molt, però també em pot la il·lusió de seguir fent créixer el futbol femení a Andorra. És una decisió que prendré al final de temporada i amb calma.

Ara parlava del creixement del futbol al país.

Em sento molt partícip de tot plegat. Això d’obrir portes costa molta feina i poder fer-ho a les noves generacions, sigui en el rol que sigui, ho considero ja tot un èxit. Anys després es comencen a trobar resultats i és molt bonic poder-ho veure.

La Lliga nacional femenina té cada cop més nivell.

És clar que és encara un bebè, un nou projecte, i s’ha de fer créixer. Tant de bo es pugui arribar a formar un campionat de futbol 11 i que jugadores andorranes puguin tornar a casa i en bones condicions. S’ha de picar molta pedra des de dins, però seria molt il·lusionant.

Per il·lusionant, el moment actual de la selecció.

Molt. La darrera victòria, contra Xipre, l’empat allà i els darrers resultats estan demostrant que estem davant una gran fornada. És el resultat de molts anys de treball i sabíem que arribaria un moment que començaríem a marcar territori.

El canvi, més enllà de la generació, ha estat notable.

I en l’àmbit mental li diria. Ja no afrontem els partits amb por, coneixem els rivals i anem cada partit amb l’ambició, ben real, de poder puntuar, un aspecte que abans no teníem. Ara hem de seguir treballant, lluitant i intentar sumar la victòria contra Geòrgia i Malta.