Diego Alberto Lozza, Mestre d’aikido
Diego Alberto Lozza: “A l’aikido la competència és amb un mateix”
És de l’Argentina i viu a Andorra des de fa 12 anys. Entén l’aikido com una filosofia i ha fundat la Kokoro Dojo Internacional i l’Associació Andorrana d’Aikido. Avui a les 20.45 hores oferirà una introducció a aquest art marcial al Roc Blanc.

Diego Alberto Lozza
Què és l’aikido per a vostè?
En l’àmbit tècnic és l’art marcial de defensa personal que utilitza luxacions, projeccions i punts vitals per reduir la persona.
I en l’àmbit espiritual?
Està lligat a la filosofia del Budo, que és la que utilitzen els samurais. Es diu que és tradicional i modern perquè va ser desenvolupat per Ueshiba Morihei el 1920. Hi ha una sèrie de moviments circulars que fan que es mogui tota l’energia del cos excloent tot l’estrès.
L’art marcial pot ser pacífica?
Va ser catalogat per l’ONU com l’art marcial de la pau, perquè la seva filosofia és no colpejar l’oponent, ni humiliar-lo, sinó fer-lo entrar en raó i que entengui que el que s’està produint no és positiu.
I com ho fa?
A través d’immobilitzacions o gestos, la persona de tant caure i aixecar-se, de tant atacar i no vèncer, s’acaba rendint sense violència.
De fet, molts diuen que sembla una coreografia.
Des de fora sembla com una mena de dansa, però quan es practica es pot veure la seva efectivitat i fortalesa.
A les seves classes es fan servir armes tradicionals?
Utilitzem el bokken, simulació de la katana que és de fusta, el jo, que és un pal curt, i el tant. D’aquesta manera, la gent pot practicar i aprendre a defensar-se en una situació real en la qual hi hagi un atac amb un objecte contundent.
També es caracteritza per no ser competitiu.
Justament es tracta de no fer això per no elevar l’ego. L’autèntica competència és amb un mateix, el fet de poder desenvolupar-se millor com a persona.
I com es fa?
Treballem l’equilibri de l’ego, la paciència, el fet d’anticipar un moviment i un atac, i sobretot saber resoldre-ho de la millor manera, sense violència.
També aplica l’aikido a l’àmbit laboral.
El que anomeno aikido empresarial. Aquí jo seria com un coach i el que fem és desenvolupar l’esperit d’equip amb els directius i empleats perquè puguin treballar en unitat.
I vostè, quan decideix dedicar-se a l’aikido?
Sent universitari, volia trobar una art marcial per canalitzar els conflictes interns, que m’omplís com a persona i em nodrís en l’àmbit filosòfic. No volia treballar només el cos, sinó aconseguir una eina espiritual.
Ho ha aconseguit?
M’ha ajudat a controlar la meva ment, que sempre dic que és el nostre enemic, i créixer com a ésser humà cada dia.