Hector Mas i Marc Camardons: “Volem despertar el públic i remoure’l”

Amb què arrenca aquesta edició d’Ull Nu?

Hèctor Mas. El concurs de curts és el nucli del festival. També fem el laboratori de guió amb vuit participants i dos tutors: David Victori i Zebina Guerra. A més, hi ha activitats gratuïtes, tallers i un espectacle audiovisual a Casa de la Vall amb ClàssicAnd. És Un viatge, una peça de l’ONCA amb música en viu i dos narradors.

Quants curts heu rebut?

Marc Camardons. Prop d’uns 700. D’aquests, 19 per concurs.

Tenim talent jove al país?

H.M. Aquest format no hauria arribat a la 12a edició sinó. El festival no és només per a joves, però un dels objectius és visibilitzar la creació jove. Cada any, una obra andorrana entra a concurs per qualitat, perquè s’equipara a projectes que venen d’escoles com l’ESCAC.

Tot és gratuït?

H.M. Tot és gratuït en el festival, menys la pel·lícula inaugural, Breathing Underwater, un llargmetratge del nostre convidat d’honor d’enguany, Luxemburg. La projecció serà en col·laboració amb CineClub i cobren l’entrada.

Com valoreu la col·laboració amb Luxemburg?

H.M. Tot ha estat molt fàcil perquè estaven molt oberts a ajudar. A ells també els interessa que les seves obres -tot i que tenen una indústria més forta- tinguin visibilitat.

Com competiu amb festivals més grans?

M.C. No en grandesa, però sí en hospitalitat. Molts assistents ens recorden pel bon tracte. Intentem crear espais de trobada i de creixement professional. Recordo una anècdota amb Chema García Ibarra, director d’Espíritu Sagrado, que ens va dir: “És el millor festival LGBT que hi ha hagut mai.” Ens va sorprendre, perquè no tenim l’aspiració de ser-ho. Per això, el més important és crear espais segurs.

H.M. Amb segons quins festivals no podem competir, però ens podem emmirallar. Ser petits ens permet fer propostes contraculturals. Vam portar la Samantha Hudson fa dos anys i aquesta edició portarem la Juana Dolores pel seu discurs, que sacseja consciències.

Aquesta edició vol provocar?

M.C. Programem propostes difícils de trobar, com la xerrada El porno com a arma política. Pot semblar provocador, però busca la reflexió d’un debat necessari.

H.M. No volem provocar, sinó despertar el públic i remoure’l. Visibilitzar altres formes de representar la intimitat i qüestionar gèneres sovint masclistes.

L’edició en dues paraules.

H.M. En obres.

M.C. Constant transformació.