Judith Sansa: “Hem passat de l’autoritarisme a la permissivitat absoluta”

Què és la criança conscient?

Posar consciència en el que fem a l’hora d’educar els fills o inclús els alumnes. Sovint anem amb l’automàtic i criem des de la nostra part menys racional, més innata, basada en la nostra educació, la nostra motxilla.

I com ho fem?

Estem en una societat en què busquem estratègies i eines ràpides, però cal parar, reflexionar, compartir, buscar solucions de manera conjunta amb la parella, i ser més crítics.

Quines són aquestes coses que perpetrem sense pensar?

Tenim inculcats els càstigs i les represàlies. Potser sí que se n’aprèn dels càstigs, però hi ha conseqüències emocionals. També podem parlar de la sobreprotecció o de la manca de límits. Són pràctiques que acaben creant inseguretats.

Quines pràctiques s’associen a la criança conscient?

S’ha demostrat que el colecho o el porteig milloren el vincle en cobrir més les necessitats dels petits. Però hem de tenir sentit comú i pensar en la funcionalitat. Si vull lactància materna però he de portar el nen a la bressol, hauré d’introduir el biberó, per exemple.

Cal fugir dels extrems.

Quan no ens parem a pensar si és funcional i si s’adaptarà a les nostres vides, a la llarga acaba sent perjudicial.

Quines són les preguntes habituals a la consulta?

La societat ha passat d’un autoritarisme a una permissivitat absoluta, i estem perduts. Costa molt trobar la manera ideal d’educar quan ets pare, i la gent busca una guia.

I tenim una guia?

El que hem de fer és reflexionar en l’impacte que poden tenir les nostres accions en el nen, i també pensar que un infant de tres anys és immadur. Parar-nos a pensar si realment pot entendre el que li demanem.

La baixa de maternitat és suficient per a la criança conscient?

Ni de bon tros. L’OMS ha demostrat que alletar fins als dos anys és molt beneficiós, i no tenim ni la meitat. A més, estem en un país de comerç, la conciliació és impossible i no s’ajusta a les necessitats d’un bebè.

Es vol igualar la baixa paternal a la maternal.

El pare donarà pit? Seguim sense donar la importància necessària a aquesta etapa, i sabem que tot el que ens passi, les connexions que tinguem, les atencions que rebem, marcaran qui som a la llarga.

Davant aquest escenari, què podem fer?

Si no tenim quantitat, almenys que el temps sigui de qualitat. I aquí podríem obrir l’altre debat de racionar l’ús de les pantalles.