Sonia Gallardo: “Els canvis de la menopausa continuen sent un tabú”

Quins canvis afrontem en la menopausa?

Físics, emocionals i relacionats amb el tema endocrí, metabòlic i hormonal, sobretot.

Afecta les nostres relacions sexuals?

En aquest ball hormonal, hi ha un descens del col·lagen i de l’elastina. El sòl pelvià és un dels teixits que més reben la baixada d’estrògens i ho fa en forma de pèrdua de to, elasticitat i sequedat. I aquí venen els problemes, sobretot si també n’hi ha en l’àmbit urinari.

Se’ns escaparà el pipí?

És la gran preocupació. No succeeix de cop, sinó que passa a poquet a poquet en moments puntals en què fem un esforç. El sòl pelvià és un teixit que sosté i quan perdo aquesta tonicitat, la bufeta, l’úter, el recte, cauen lleugerament. No ho hem de normalitzar, perquè pot acabar en una pèrdua d’orina que limiti realment la meva vida.

Com prevenim aquestes disfuncions?

És important fer una valoració individualitzada del nostre sòl pelvià en l’àmbit de la fisioteràpia encara que no tinguem una disfunció, perquè així ho puc prevenir. En general, és important l’exposició a la llum, l’exercici físic enfocat a la força perquè perdem massa muscular, i cuidar l’alimentació.

Això també s’aplica als coneguts fogots?

Depèn de cada dona, de com gestiona els canvis hormonals, però tot i que hi ha una part genètica, també podem influir amb els hàbits. La qüestió és què faig aquests anys abans de la menopausa?

Quants anys abans?

Uns deu anys. Malauradament hi ha una gran desconeixença. Moltes dones arriben a la consulta amb la sensació que no els ho havien dit, de no haver tingut mai aquest moment a la consulta mèdica.

Per això diu que la menopausa és una revolució invisible?

Els canvis que es produeixen al cos de la dona al llarg d’aquesta transició estan invisibilitzats, són tabú i es viuen cap a dins. No hi ha tampoc una especialitat en l’àmbit sanitari en què es dediqui temps a totes aquestes qüestions.

Per què creu que passa?

Hi ha una apologia a la joventut en l’àmbit social. L’envelliment no està acceptat ni a les xarxes, ni a la tele ni als mitjans. Això fa que no es parli dels canvis que es produeixen en el cos, que no agraden i impliquen una pèrdua. Sembla que si no ho diem, no existeix.

Però és un procés natural.

Molts cops es viu com un dol i jo sempre recordo que no perdem la bellesa, només joventut.