Delia Sancho, 'coach'
Delia Sancho: “Ho pots canviar tot si saps que tot comença a la teva ment”
Nascuda a Andorra, té 36 anys. Una greu crisi emocional la va portar a endinsar-se en el món del ‘coaching’ transformacional i de lideratge. Ara ho narra al llibre ‘Lo que crees saber y lo que no te atreves a ver’, que presentarà dijous a les 19 hores a l’FNAC.

Delia Sancho Navas
Fa tres anys comença de zero.
Vaig tenir una depressió major. Vaig deixar la feina i vaig començar a plantejar-me qui soc i a interessar-me pel coaching.
Què va passar?
Va ser un trencament en l’àmbit laboral i personal. Estava en una feina, era comercial, que no s’ajustava al meu propòsit de vida, i en l’àmbit personal va ser com un despertar de la consciència.
I ara?
M’he reajustat i em dedico cada cop més al coaching.
Ho reflecteix al llibre.
És com un manual d’autoconeixement. Sabem que hi ha coses a la vida a les quals no els fem front per por o per creences limitadores. El que m’ha ensenyat la depressió és a afrontar les coses, deixar anar el control. Ho pots canviar tot si saps que tot comença a la teva ment.
Deixar anar el control?
Estem buscant sempre la falsa zona de seguretat, que és la zona de confort. Fins que no trenques aquestes barreres, no entens que pots anar més enllà i que ets molt més del que creus.
I com ho fem?
Amb el llibre vull aportar eines d’autoconeixement perquè la gent es pugui redescobrir. Tenim moltes creences i pors que ens venen donades pels pares i per la societat. Ho hem de revisar i destriar què és nostre i crear la nostra identitat.
Al llibre també parla d’altres teràpies.
Després de la depressió, vaig començar a remenar per diversos mons per sanar-me. Parlo de la numerologia, del reiki lunar i la biodescodificació.
Biodescodificació?
És quan somatitzem amb el nostre cos les emocions. El nostre cos parla, hi ha una relació amb com estem per dins.
Diu que ajuda les persones a créixer personalment.
El que més trobo són patrons de baixa autoestima. No creuen en un mateix i acaben deixant les coses en mans dels altres. Quan hi ha una mirada externa que ho puntualitza, poden obrir els ull i ser conscients sobre què és el que no els deixa avançar.
Tothom està cridat a fer aquest trencament?
Ha d’haver-hi una predisposició. La persona ha de dir: “Vull canviar això de la meva vida.”
Què diria als que afirmen que el ‘coaching’ és intrusisme?
Es treballen coses diferents, jo no treballo patologies. Si m’arriba un cas d’aquest tipus faig la derivació.
Quin tipus de lector li agradaria tenir?
És un llibre enfocat a persones que viuen una transició.