Lola Vega, Karateka
Lola Vega: “És un orgull que m’hagin triat per representar el país”
Serà una de les representants de la Federació Andorrana de Karate als Jocs dels Petits Estats del maig, una cita que prepara des de fa gairebé dos anys amb la resta de companys, i no amaga que l’objectiu és poder penjar-se una medalla.
Lola Vega
Som a menys de dos mesos dels Jocs. Com està?
Em noto molt preparada, ara som a l’última competició abans dels Jocs, i volem veure sensacions i com ens trobem.
Es nota bé, doncs?
Sí, tant físicament com mentalment. En aquesta última competició volem veure una mica els últims detalls, i després ja vindran els entrenametns i la concentració d’abans dels Jocs. Em sento preparada, tot i que també una mica nerviosa.
És la gran cita de l’any.
Sí, i no tan sols d’aquest any. Al final fa més de dos anys que ens preparem, som conscients que estem a tocar, i hi arribem molt preparats i segurs.
La medalla és l’objectiu?
Per a mi arribar als Jocs ja és un objectiu molt gran, però és evident que la idea és poder penjar-me una medalla a casa i sentir-me orgullosa del treball fet després de tant de temps preparant-me.
Tenen vistes les rivals?
Alguna cosa sabem d’alguns dels països, però no de tots.
I què significa per a vostè participar en uns Jocs, i a casa?
És un orgull que m’hagin triat per representar el país. Intentarem fer-ho el millor possible i demostrar el perquè.
El karate no està habitualment als Jocs dels Petits Estats; això comporta una pressió extra per demostrar que incloure’l ha estat encertat?
No crec que sigui una pressió per a nosaltres. Al final això farà que ho gaudim encara més, sabent que no és una cosa fixa.
I suposo que també els agradaria que fos un esport fix als Jocs Olímpics.
I tant, per a nosaltres seria increïble que tornessin a estar permanentment als Jocs.
Fa dos anys que preparen els Jocs, suposo que no tot hauran estat flors i violes.
Sens dubte, hi ha hagut de tot, els anys donen per a molt i hem tingut moments millors i pitjors. Al final, hem de saber gestionar aquest procés i poder arribar a la competició de la millor manera.
Més enllà dels Jocs, com es planteja el futur?
No hi penso gaire. L’objectiu eren els Jocs, vull arribar-hi, gaudir-los i aconseguir un bon resultat, i després ja ho veurem.
Com veu la salut del karate?
Que pugi cada vegada més gent és maco, el karate és l’esport que faig des de petita, que m’ha educat i he crescut amb ell.
I com va començar?
Amb set anys amb el pare fèiem com si hi juguéssim i un dia m’hi va portar.