Pep Cuello, Biòleg i escriptor
Pep Cuello: “Barrejo la biologia amb escrits de qui ha viatjat pel Pirineu”
Doctor i professor en Biologia, avui a les 17 hores presenta ‘El camí dels llacs. Guia d’un pirineista romàntic’ a la biblioteca d’Encamp. Un dietari ple de referències literàries que porta el lector de passeig per més d’una setantena de racons del Pirineu.
Pep Cuello
Considera que el seu llibre és una guia?
És un llibre molt personal, potser més que una guia seria un dietari. Una reflexió sobre el que m’ha agradat i el que he viscut al Pirineu. Barrejo la biologia, la flora, la fauna, etc., amb la poesia i els escrits de qui ha viatjat pel Pirineu.
S’autodenomina pirineista romàntic.
El terme pirineista li devem a Henri Béraldi, qui es va fixar que teníem el terme alpí, però no un equivalent per al Pirineu. I soc romàntic perquè m’agrada barrejar el plaer de caminar amb el record de qui ho ha fet abans.
També diu que caminar pels Pirineus no és pujar pics.
No és el que més m’agrada de la muntanya. Prefereixo travesses o excursions circulars.
Per què se centra en els llacs?
Són d’una bellesa colpidora, però tenen una meteorologia incerta que ha propiciat aquesta mitologia de les dones d’aigua i les fades.
Parli-me’n com a biòleg.
Els llacs són un ecosistema extraordinari! A l’hivern hi ha una estratificació. A dalt es pot formar una capa de glaç, però al fons l’aigua no és gela i això permet que dins hi hagi vida.
I què més?
Les relacions tròfiques. Simplificant, en no haver-hi herba, els productors al llac són les algues microscòpiques i el paper dels insectes el fan petits animalons del grup dels crustacis. Val a dir que no hi ha dos llacs iguals i això els pescadors ho sabem.
Què és pescar per a vostè?
Jo pesco perquè el meu pare pescava i amb ell havia anat de petit a pescar truites.
Andorra apareix al llibre.
He seleccionat algunes fotos de Jean Auguste Brutails, de qui es diu que va ser el primer a fotografiar Andorra. Una d’elles està feta on ara hi ha els magatzems Pyrénées. Les fotografies de 150 anys enrere són reveladores d’un canvi brutal! També hi ha il·lustracions de Gaston Vuiller i dedico un capítol als llacs del Tristaina.
Què ens mostra en aquest capítol?
L’he centrat en la flora i els nerets, Rhododendron ferrugineum, en llatí. Per Sant Pere arriben al seu esplendor, i dins les seves mates s’aixopluguen plantes que no suportarien el sol directe de l’estiu.
Creu que el llibre és nostàlgic?
Començo amb un poema de Millat, “no tinc enyorança, només em sap greu tota la desfeta del temps i l’oblit”. Però vivim el present i com diuen alguns filòsofs, el passat no existeix, queda la memòria i el record.