Juan Dual: “Amb 19 anys em treuen el còlon i el recte, i amb 28 anys l'estòmac”

Té una experiència de vida realment única.

He estat a punt de morir tres cops, però gràcies a aquesta proximitat a la mort he entès que s’ha de viure de forma més intensa i directa.

I ara ens porta la seva experiència a Andorra.

Volíem fer un esdeveniment diferent i ens hem ajuntat amb Trail and Fun i amb Des-conecta. Farem una sortida de trial, després faré una xerrada i clourem amb la classe de ioga.

Com va començar tot?

Quan tenia 13 anys em van diagnosticar una malaltia rara, poliposi familiar múltiple, que fa que es desenvolupi càncer al llarg del tub digestiu. Per prevenir-la, amb 19 anys em treuen el còlon i el recte, i amb 28 anys l’estómac.

Com és viure sense estómac?

Molt dur. Has de tenir un equilibri constant entre el que menges, com ho menges i com surt del teu cos. Al principi, havia de posar-me alarmes per menjar, perquè mai tinc gana i he arribat a desmaiar-me.

I ara, com es troba?

Molt bé. Després de les cirurgies, vaig passar dels 106 als 57 quilos en 3-4 mesos i vaig començar a fer esport, fins al punt de fer curses d’ultradistància, tant en trail running com en ciclisme. I això es converteix en una eina de motivació.

Córrer és terapèutic?

Soc una persona que viu amb dolor. L’esport et permet deixar-ho de banda i centrar-te en coses més maques, com la relació amb la gent del teu voltant o la natura. No estàs tan tancat en la malaltia pensant: “Pobret de mi.” Tothom té problemes, el meu és un problema més i cadascú ho interpreta a la seva manera i es llança a viure.

És una de les poques persones que parlen de la seva mort.

No es parla per por. I és una realitat. Naixem i morim. La part que hi ha enmig és la que compta, i jo a través de la meva experiència recordo a la gent que s’ha de canviar aquesta por per respecte, llavors és quan la vida canvia de perfil i et pots llançar a fer coses més potents i que tinguin més sentit, i no viure en mode automàtic, perquè després resulta que demà no t’aixeques i s’ha acabat tot.

Com li donem sentit?

Fent una pausa per saber en quin moment real estàs. Quan saps això, ets capaç de tenir un destí i començar a treballar de forma coherent cap al mateix.

Diu que inspira la gent amb la seva experiència.

Cada dia m’escriuen persones a les quals han diagnosticat malalties com càncer de còlon i comenten que gràcies als meus vídeos entenen que poden viure de forma diferent.