Albert Ginestà: “No fem cançons perquè quedi bonic, sinó per dir què pensem”

Falten pocs dies per a l’estrena d’‘El llimoner’.

És la primera vegada que posem en marxa aquest espectacle, que consisteix en 14 temes musicals i una sèrie de textos que els acompanyen.

N’és el guitarrista i també ha col·laborat en la composició.

Sí. El procés creatiu ha estat irregular. Hi ha peces absolutament noves, però també n’hi ha d’altres que hem anat acumulant. De vegades en poc temps generes molt material, però hi ha moments en què sembla que la creativitat desaparegui.

Per què aquest títol?

Establim un paral·lelisme d’aquest arbre amb les nostres vides. El llimoner és resistent, amb arrels profundes, a l’estiu fa una bona ombra i té un fruit bonic però àcid, oi?

Els fruits amargs són necessaris?

Sense amargor no hi ha dolçor, per poder valorar un moment dolç de la vida n’has de passar d’altres que potser són amargs, però medicinals. És un contrast continu.

He llegit que les peces són una declaració de sinceritat.

Ens despullem una mica, oi? No fem cançons només perquè quedi bonic, sinó per dir què pensem. Ens comprometem.

Destaqui un dels temes nous.

Hi ha una cançó, La meva ombra, que fa referència a les persones que ens acompanyen, o que ens han acompanyat, i que encara que no hi siguin és com si sempre hi fossin. I ho relacionem amb el llimoner, que fa ombra en llocs càlids. És d’agrair que algú t’acompanyi i et faci ombra en un moment de calor insuportable.

Compten amb col·laboracions especials.

En realitat mai som tres, som quatre, però hem volgut deixar el nom comercial, i en aquesta ocasió tenim la Cristina Gavaldà, que s’encarrega de la rapsòdia, i en Toni Zamora, que oferirà uns moments especials que no puc revelar.

Quin missatge volen desar a l’espectador?

Pretenem que la gent passi una bona estona. No vol dir estar rient, volem un espectador viu, capaç d’emocionar-se. Que pugui riure en algun moment, que pateixi o que plori, si cal.

A més de músic, és escriptor.

Em meravella que una persona sigui capaç de generar una cosa que abans no existia. I en el meu cas, no és que hi hagi una relació directa. Suposo que és un defecte de fàbrica. Tinc la necessitat de crear coses.

Està treballant en algun projecte literari?

Dues col·leccions de relats. Una d’emocional i l’altra en què els relats se situen en un moment concret de la història recent.