Rut López, Psicòloga
Rut López: “Fins ara no se sabia que l’embaràs modifica el cervell”
Té 29 anys i en fa un i escaig que és a Andorra. Amb un màster en Neuropsicologia, el 2018 va participar en l’estudi ‘Bemother’, liderat per la UAB i altres entitats de prestigi internacional. Un projecte que per primer cop analitza el cervell de les dones embarassades.

Rut López
El cervell de la dona canvia durant l’embaràs?
Canvia. La investigació mostra que es produeix una reducció i una recuperació parcial del 4,9% de substància grisa en el 94% del volum de substància grisa total del cervell, especialment en regions vinculades a la cognició cerebral.
Què més prova l’estudi?
Que aquests canvis cerebrals són deguts a canvis hormonals, sobretot en dos tipus d’estrogen. Per primer cop s’evidencia que els canvis en aquestes hormones reflecteixen el patró dels canvis de la substància grisa.
Per això es diu que les embarassades van despistades?
No hi ha deteriorament cognitiu. Més aviat és com si el cervell es reorganitzés. Xarxes com el mode predeterminat i les xarxes frontoparietals, importants per al pensament de nivell superior i les interaccions socials, van demostrar connexions més fortes després del part.
Com si el cap es preparés per ser mare.
Són canvis que segurament ajuden les mares a relacionar-se amb els nadons i a cuidar-los.
La natura és sàvia.
És un procés màgic. Així com hi ha canvis físics, el cos s’eixampla per tenir el fill... en l’àmbit psicològic també. De fet, quan tens un nadó hi ha coses que abans semblaven superimportants i ara el teu focus canvia. Però, ostres!, no se sabia que l’embaràs modifica el cervell!
Totes ho viuen igual?
S’ha provat que com més canvis cerebrals hi ha un vincle emocional més fort maternofilial.
I les parelles de les embarassades?
Van analitzar les parelles del mateix sexe, és a dir, dones, i es va confirmar que les transformacions cerebrals són úniques de l’embaràs.
Realment es crea una relació única entre el nadó i la mare.
Tu ho has dit.
És una investigació pionera.
No hi ha cap estudi previ i és sorprenent quan 140 milions de dones experimenten els canvis.
Com pot ser?
Hi ha un biaix de gènere a la ciència. L’embaràs i la maternitat han rebut poca atenció i, a més, els estudis sobre dones embarassades són tabú. Els consideren arriscats o difícils d’investigar.
Què ha significat per a vostè?
Era la meva primera incursió en neuropsicologia i l’equip d’experts ha estat una font d’inspiració. A més, ha estat un procés molt humà en acompanyar les dones en un moment especial. D’alguna manera jo he sigut mare amb elles per primera vegada cent i escaig vegades més.