Teo Armengol: “La sardana no és avorrida, falta parar atenció”

Com va néixer la seva passió per les sardanes?

És quelcom que em ve a la sang. A casa les ballàvem i cada cap de setmana n’hi havia a la plaça del poble. És una llàstima perquè això és una cosa que cada vegada es fa menys.

Com va sorgir la idea d’impartir classes a Canillo?

Des de l’agrupació fa dos anys que fem cursos i ens havíem adonat que a les parròquies altes s’estaven perdent prou. Així que vam parlar amb la consellera i, ràpidament, es va interessar per la proposta.

I com està anant de moment?

Estem contents. A la primera sessió va venir una vintena de persones. El que més ens va sorprendre és la quantitat de joves que hi ha. Ara hem d’enganxar també les més grans.

Troba que la joventut té interès a aprendre?

Sí, i tant. Molts venen de la formació de ciències i tractem d’explicar-ho com si fossin matemàtiques. Per marcar els ritmes, per exemple, ho fem explicant els diferents múltiples del dos, del quatre i del vuit. És divertit.

De quina forma estructuren les classes?

Ho fem com si fos una ballada a la plaça. I tu realitzes les que puguis. Si tens temps d’una, doncs, una; si són dos, perfecte. Ho fem així per si algú ha de marxar abans o té algun compromís. Es tracta de ser una família.

I quines són les dinàmiques?

El que volem és que els que en saben menys vagin perdent la vergonya i comencin a fer-se als ritmes, als temps i la música. Però això no vol dir que sigui avorrit per als més experimentats, ja que és una bona forma per no acabar oblidant el que ja tenen après.

Creu que el sistema d’ensenyament ha canviat molt en els últims anys?

Sí, abans existia molta rigorositat. Es buscava una elegància i un ‘senyorio’. Ara s’opta molt més per la pedagogia, fent els balls més en grup i amb molta comunicació.

Què en pensa de la gent que diu que la sardana és avorrida?

Qui diu això és perquè no li han ensenyat a escoltar la música o perquè mai ha parat atenció. Cada cançó és única i té un caràcter especial. Són com les traques a les Falles de València. Si t’hi fixes bé, cadascuna té el seu ritme i sentit.

Tenen algun objectiu a llarg termini?

Ens agradaria voler recuperar la sardana de cara a la festa major de Canillo. També, tot i que no està confirmat, ens agradaria poder ballar-la el 5 de maig.