Lluïsa Casas, Pintora
Lluïsa Casas: “Hem passat la covid, però continuem aïllats”
Té 75 anys i en fa 43 que viu a Andorra. Va estudiar pintura i revestiments murals a la Massana i ha participat en nombroses exposicions. Afirma que el cos humà li permet accedir al regne de l’autèntica expressió i així es fa palès a ‘Parelles’, que es pot visitar a l’espai Galobardes.
Lluïsa Casas
Ens torna a sorprendre amb ‘Parelles’.
Vaig començar a fer aquests quadres durant la pandèmia pensant precisament en la gent que vivia sola. Tot i que només tinguis una parella, ja tens algú per compartir.
Reflecteix la convivència.
He fet parelles que són home-dona, dona-dona, home-home, de tot. I parelles que estan discutint, parlant, totalment oposades o que es busquen.
Creu que hi ha una manca de comunicació?
Hem passat la covid, però continuem aïllats. Semblava que després de la pandèmia, tothom seria més comunicatiu, més humil, i que ens obriríem als altres, però no és així. Si vas a un bar veuràs les parelles mirant cadascuna el seu mòbil.
En els quadres també figuren les relacions violentes.
Volia reflectir el maltractament femení. Ella està greument ferida i ell, d’alguna manera, està penedit i compungit.
Penedit?
El més normal seria que els maltractadors se sentissin com un monstre, oi?
El cos esdevé un element central en la seva obra.
M’interessa la figura humana que des de l’antiga Grècia és el tema més important de la història de l’art occidental i el segle XIX, especialment amb l’impressionisme, el nu va començar a perdre el seu caràcter iconogràfic i a ser representat simplement per les qualitats estètiques.
D’aquí el seu estil figuratiu?
Figuratiu, però no realista. M’expresso en força i caràcter, amb colors càlids i agressius. Vull expressar sentiments, estats d’ànim, moviment, bellesa, i treballar amb el cos humà permet fer-ho.
La pedagogia ha estat molt present en el seu recorregut.
He publicat articles de pedagogia, he impartit classes de dibuix i pintura a infants i adults, tant a l’escola andorrana com en diferents tallers d’art. També vaig ser cofundadora de l’Escola d’Art de Sant Julià de Lòria.
Per què creu que la plàstica és important en l’educació?
És aplicable a tot a la vida diària. Des de saber apreciar una bona pel·lícula fins a moblar la casa. A més, els nens no tenen complexos, són creatius i espontanis, molt més que els adults, i cal estimular-los.
Algun projecte futur?
Em vaig dir que seria l’última exposició, però ara que l’he acabada no ho tinc tan clar.
Una decisió difícil.
Tinc algunes idees al cap. Vull fer paisatges. Natura.