Martí Gironell: “Montserrat va estar a punt de ser cremada durant la guerra”

Torna a presentar una novel·la històrica.

Crec molt a vestir ficcions com a eina per entendre la realitat, tant l’actual com la de temps reculat.

El títol recorda Stevenson.

Totalment. Soc un enamorat d’ell i n’hi ha unes quantes referències. De fet, un dels personatges en què es basa el meu protagonista, en Benet, és Jim Hawkins, de L’illa del Tresor. També hi ha fra Cervera, que té una cama de fusta, i surt un personatge amb un pegat a l’ull.

Ens endinsem en un món d’aventures?

Hi ha una pàtina aventurera dins la novel·la. Malgrat que s’expliquen les vicissituds de Montserrat durant la Guerra Civil, ho faig des de la perspectiva d’uns nanos d’edats d’entre els onze i catorze anys.

Per què aquestes edats?

Et permet, com a autor, no bascular cap a l’esquerra o la dreta. És una mirada tendra, innocent, que encara està per contaminar políticament.

Quin paper té Montserrat?

És un símbol, i com a tal està per sobre de qüestions més terrenals, però alhora és un personatge molt potent que té una ascendència en tots els protagonistes i que ajuda a perfilar la seva idiosincràsia.

Destaqui algun dels personatges històrics de la novel·la.

Apareix Lluís Companys, que tenia una cel·la a Montserrat, o el president espanyol, Manuel Azaña. Però també hi ha el doctor Riu Porta, metge que es posa al capdavant de l’Hospital Militar, o el comissari polític que es posa al capdavant de Montserrat, Carles Gerhard.

Els darrers són desconeguts.

Han quedat relegats, però van ser determinants perquè Montserrat es mantingués dempeus durant la Guerra Civil.

És veritat que gairebé ens quedem sense abadia?

Montserrat va estar a punt de ser cremada durant la guerra. Els milicians anarquistes es dirigien allà amb bidons de benzina, però l’abat Marcet va demanar ajuda a la Generalitat republicana i van fer un decret exprés pel qual la Generalitat s’apropiava de l’abadia convertint-la en un bé del poble. Podríem dir que Montserrat va ser republicana durant aquells tres anys de guerra.

I els nacionals no suposaven cap perill?

Per a ells era un enclavament sagrat que no podien cremar ni bombardejar.

I quin és el tresor?

Es basa en una rumorologia que s’estén quan els monjos recuperen Montserrat i té a veure amb una de les icones més conegudes. Fins aquí puc llegir.