Paula Gaspar: “Som un cos d’ajuda i suport, no els enemics”

Fa tres anys que és agent de circulació.

Estic contenta. Estar al carrer durant l’hivern és dur, però t’hi acostumes.

Quines funcions fa?

Protecció escolar: dirigim la circulació a les hores punta, intentant evitar aglomeracions. I després fer respectar el Codi de la circulació i les ordinacions.

Quina és la situació més estressant que ha viscut?

Quan hi ha esdeveniments. Vulguis o no, vas en representació del país i no pots fallar. Hi ha molts cossos d’autoritats, bombers, policies, i estàs més tensa.

És una feina valorada?

El grup que més ens valora són els nens.

Què passa amb els adults?

No són conscients que quan sancionem, el que estem fent és facilitar la vida a una altra persona. Potser per a tu són dos minuts, però en aquell moment ha de passar una persona amb cadira de rodes i tu li estàs tallant el pas. Hem d’aprendre a acceptar els nostres errors en lloc de culpar l’urbà.

Ningú vol rebre multes.

És clar, però de qui és la responsabilitat? La realitat és que no som ben vistos per la manca de civisme que hi ha.

Ens tornem egoistes al volant?

Canillo no és gran i hi ha dos pàrquings amb una hora gratuïta, però es continua deixant el cotxe malament per fer tràmits. Ens hem tornat còmodes, volem anar de porta a porta.

Deu viure moments de tensió.

Crec que la població en general estem sota molta tensió i anem sobrepassats, i és quan aflora la falta d’educació. Sovint som aquella primera persona amb qui tothom paga el fet de tenir un mal dia.

El fet de ser dona interfereix?

M’he trobat en situacions en què encara hi ha homes que no et prenen seriosament i no et respecten com a autoritat.

També hi haurà satisfaccions.

I tant! El que més pesa al final és el fet d’ajudar la gent. Oferir-li una atenció especial. Establim vincles i molts cops ens busquen per demanar ajuda. I si una persona et busca és perquè li ofereixes confiança. I això és el que em fa sentir millor.

Destacaria algun servei?

Estem molt pendents dels nens, que arribin bé, que travessin bé, que no es facin mal. Tant, que alguns nens diuen que volen ser urbans.

I en els accidents?

Sovint som els primers a arribar. Sempre es parla de la policia o dels bombers, i s’oblida que els agents de circulació som un cos d’ajuda, de suport al ciutadà, no l’enemic.