Joan Magrané: “Hem abandonat la rigidesa de les avantguardes”

Quin missatge vol transmetre als estudiants?

La música clàssica sembla que no sigui central en la nostra cultura, especialment al sud d’Europa. En canvi, tenim bons músics i una bona tradició. No ens veiem prou valorats. Els estudiants han d’anar superant-ho per millorar la situació.

Per què creu que passa?

Tenim poc integrada la música clàssica. Hi ha prejudicis i es veu com una cosa elitista, però hi ha molts músics joves que fan propostes de tota mena, des de més trencadores fins a menys, i van sortint generacions cada vegada millors.

Sempre ha volgut compondre?

Sí, per a mi és una vocació. Però a la composició, de vegades, s’hi arriba més tard, quan tens una base tècnica.

Recorda el primer mestre?

Ramon Huguet. Jo anava a estudiar al conservatori de Vila-seca, on es fa molt bona feina. I ell era el meu professor d’anàlisi i harmonia. Em va motivar molt.

La música ha de tenir un sentit, ni que sigui metafòric?

Si no tens res a dir és difícil que et surti quelcom des de zero. De fet, seria molt pedant pensar que pots fer quelcom que no s’hagi fet mai. Sempre fas referència a alguna cosa, que pot ser més metafòrica, com un quadre o un paisatge.

D’aquí la seva relació amb la literatura?

Hi ha una manera d’escriure la música, en què vas fent la música a partir de tot el que el text et va donant. No és il·lustrar, però és el text el que porta les idees. Jo això també ho intento aplicar amb la música on no hi ha text. Quan hi ha text és fantàstic, el discurs és molt més evident.

En quina tradició se subscriu?

La música clàssica europea en general. La meva música no és experimental ni conceptual.

Estem en un moment d’innovació o de revisió?

Venim d’uns anys de cert trencament. Hi ha menys prejudicis i realment es fa la música que cadascú creu que ha de fer, sense limitació estètica. És una època eclèctica. Hem abandonat la rigidesa de les avantguardes, que s’havien convertit en dogmàtiques.

Sembla contradictori.

Comencen com una cosa trencadora i autèntica, però després es van situar a les institucions.

I vostè en quin moment està?

Fent música per a orquestra, projectes grans als quals em puc dedicar amb tranquil·litat, treballant de manera més reflexiva. La setmana vinent vaig als Estats Unirs per estrenar Fortuny-Venise. Una barreja dels mons de la pintura de Fortuny.