Olga Armengol: “La nostra veu és una melodia que acompanya el nadó”

Sovint diem que els nadons només dormen i mengen.

No és així. Des del moment en què neixen els nadons s’estan comunicant. Hi ha llenguatge visual, hi ha llenguatge a través del contacte, perceben olors, senten els batecs del cor...

Quan comença la parla?

Amb les primeres produccions vocàliques que fan els nadons: a, u, o. Després, van veient que ajuntant els llavis també es produeixen altres sons. La interacció amb l’adult és molt important.

Per què?

L’adult és qui posa significat, qui interpreta les produccions lingüístiques dels nadons.

Com ho fa?

Els infants, el que fan és respondre a través de l’escolta, la imitació i l’assaig. És a dir, proven. Veuen la mare que fa papapa i la intenten imitar. Quan s’adonen que en provar de parlar l’entorn reacciona és quan van integrant aquest llenguatge.

Sabem escoltar els nadons?

Veig poca interacció i poca estimulació lingüística amb els nens. Quan són bebès els tenim aparcadets i procurem que no plorin gaire. Després, a mesura que diuen paraules, no els prestem prou d’atenció o no sabem com fer-ho.

Quin és el principal problema?

Hi ha un ús desmesurat de les pantalles. No es poden comparar els llavis d’una persona humana, els llavis d’una mare, amb els llavis d’uns dibuixos animats. A més, són plans, no fomenten la imitació i no els estimulen. El cervell del nen està pensat per experimentar amb els sentits i amb les seves vivències, no amb una pantalla.

Com els podem estimular?

Primer, fer que et mirin a la cara quan estàs parlant. Però també cantar-los cançons, o explicar-los contes.

Fins i tot als nadons?

Sí, hi ha contes adaptats a ells. Tot el que sigui estimulació oral, com més aviat millor. Ells van percebent els sons, els conceptes, perceben la teva cara... La nostra veu és com una melodia que els acompanya i fins i tot els tranquil·litza.

Sembla fàcil.

El primordial com a pares és ser-hi. Molts cops fem les mil i una per buscar el millor cotxet, però no som conscients del llenguatge, i el llenguatge és l’expressió del nostre pensament!

I si el nen no parla, ens hem de preocupar?

Hi ha diferents paràmetres, per exemple si a l’any i mig no diu cap paraula amb significat. Però sempre s’ha de fer una avaluació global de la seva evolució.