Daniel Innerarity, Filòsof Catedràtic de Filosofia Política i Social

Daniel Innerarity: “Això no va d’éssers humans versus màquines”

Recentment ha publicat l’assaig Una teoría crítica de la inteligencia artificial. Avui a les 19.30 hores a la sala d’actes del comú d’Escaldes parlarà d’intel·ligència artificial i democràcia.

Daniel Innerarity

Daniel InnerarityCol·lecció D.I.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Defineixi ‘democràcia’.

És el govern del poble, el kratos del demos. Un sistema d’autogovern en què els humans ens governem a nosaltres mateixos. Ha anat canviant al llarg de la història, però aquest és l’horitzó en què ens hem de moure.

I la IA suposa un desafiament?

En moltes de les decisions que haurem d’adoptar relacionades amb entorns de molta complexitat ens ajudarem en part o en la totalitat de màquines. Podem considerar que això és democràtic?, és a dir, compatible amb el principi que he definit?

Vostè que en pensa?

És compatible sempre que s’acompleixin unes condicions. Que els sistemes estiguin regulats i siguin corregits contínuament. Sabem que molts algoritmes tenen biaixos que afavoreixen certes persones i perjudiquen unes altres.

Posi-me’n un exemple.

Cada cop hi ha més decisions que es prenen partint d’algoritmes. Des de concedir un crèdit fins a examinar el risc de seguretat pública de certes persones. Aquestes decisions poden no ser del tot justes i suposar un càstig sistemàtic a certs grups de població per la pròpia estructura de l’algoritme.

Com ho evitem?

És important definir quins problemes confiem a les màquines. Això no va d’éssers humans versus màquines, sinó de generar un ecosistema de col·laboració.

Quins problemes podem delegar a les màquines?

Les màquines resolen bé els problemes en què tenim moltes dades i en què inputs i outputs són clars. Els humans prenem bones decisions en comparació amb les màquines quan hi ha poques dades, ambigüitat i incertesa, els problemes salvatges. La política n’està ple.

Coneix algun cas?

A Nova York van fer un algoritme per a la distribució dels alumnes a les escoles. En fer-ho es van adonar que calia debatre una qüestió prèvia: quin criteri utilitzar per a la distribució. Si empraven el de proximitat, podien crear guetos; si empraven el de la barreja de grups poblacionals, crearien desplaçaments i incomoditats. Primer cal el debat polític, després ja posarem les màquines.

Així doncs, la IA no substituirà la democràcia.

La transició digital no serà fàcil i pot generar conflictes, però si la fem bé, els algoritmes no ens substituiran perquè no poden.

Què necessitem per fer-la bé?

No estalviar-nos cap debat, tot i que la tecnologia sigui ràpida i la política lenta, i aconseguir que els processos siguin inclusius, que hi participin totes les persones i grups socials.

tracking