Presentació Farràs: “Resar. Resar molt, que Déu sempre hi és”

Com s’arriba als 107 anys?

Mira, portar-te bé, no fer malifetes, treballar el necessari i tampoc fer excessos amb el menjar, i més que res amb el beure.

Alguna cosa més?

Resar. Resar molt, això sí. Que Déu sempre hi és.

És important la devoció?

Jo soc molt devota i resar sempre m’ha ajudat.

Diu que la seva ha estat una vida dedicada al camp?

Han fet de tot, aquestes mans. Si es veiés el que han fet aquestes mans, tindries ara...

Un documental?

Sí. Entre d’altres coses, recordo com plantava camps de mongetes al Pla de Sant Tirs, que és d’on vinc.

La família també ha estat important

Tinc una filla de 82 anys, un fill de 80 i una que farà 72 anys.

Quants nets i besnets té?

Tenia set nets, però dos es van morir, així que ara me’n queden cinc. Besnets en tinc nou. La neta més gran en farà 62 i la besneta més gran n’ha fet 33.

I encara té les seves germanes.

Dues germanes, una que farà 104 anys i una altra de 97.

Va poder estudiar?

Fins als 14 anys. Un any vaig anar a Barcelona i fèiem càlcul mental.

Recorda alguna de les ensenyances?

Totes les taules de multiplicar!

Quina vinculació té amb Andorra?

Hi vaig pujar per primera vegada quan tenia uns catorze anys, recordo especialment com vaig anar en el ferrocarril de la central de FEDA.

Què més l’uneix a Andorra?

He vingut moltíssimes temporades a cuidar els meus nets. I quan vaig fer els noranta vaig anar a viure amb els fills, que són a Andorra, així fins als 104 anys.

Recorda algun fet històric?

La Guerra Civil.

Li ve al cap alguna anècdota?

A casa érem molt cristians i teníem imatges de la Mare de Déu i dels sants. Un dia van venir els del bàndol contrari, els rojos, que volien tots els sants. Fins i tot em van apuntar amb una pistola! Tenia uns 18 anys.

I com va acabar?

No vam prendre mal. El que fèiem sovint era preparar-los alguna cosa de menjar i així s’apaivagaven.

Expressi un desig d’aniversari.

Salut per a la família.