Laia Brufau, Periodista Docent
Laia Brufau: “Ens arribaven alertes a les hores més intempestives”
Periodista Docent i conferenciant en arts en salut, actualment és la directora de comunicació i responsabilitat social corporativa de l’ICS. Ara visita el país amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, ‘Desafiant l’invisible’, que presenta a La Trenca dijous a les 19 hores.
Laia Brufau
Es pot conjugar la investigació d’un brot amb el ‘true crime’?
Una de les idees del llibre és visibilitzar la tasca que fan els professionals de la salut davant d’amenaces sanitàries. El que es fa és un treball d’epidemiologia, de recerca, per veure on són les fonts, i hi ha moltes pistes. Per tant, es pot explicar amb el ritme i el llenguatge del true crime.
Com se li va acudir?
En treballar conjuntament amb la doctora Carmen Cabezas, més enllà de la covid, l’ecologia viral seguia donant-nos sorpreses. Ens arribaven alertes a les hores més intempestives i vam començar a anomenar-los els casos de la true public health.
Però la covid surt al llibre.
Em centro en l’onada que es va produir quan la campanya de vacunació ja havia començat, però la gent jove encara no estava vacunada. Es tractava d’una variant molt contagiosa que, a més, es va ajuntar amb l’estiu i les ganes de sortir després del confinament.
També parla de casos més desconeguts
L’epidèmia de l’asma als anys vuitanta a Barcelona. Hi havia un patró. En dies puntuals, en un espai reduït d’hores, sense saber per què, hi havia gent que patia crisis d’asma. També passava a Nova Orleans, Nàpols i altres ciutats del món. No vull fer espòilers, però gràcies a la professionalitat es va descobrir el desencadenant i es va poder resoldre en dies.
Tots els casos que exposa són verídics?
Encara que en algun punt sembli ficció, tot és el 100% real. Són situacions que han posat en entredit la salut d’una part de la població i explico com ho ha afrontat el sistema de salut. De fet, des que estic treballant en el llibre, m’he adonat que cada setmana podria sortir un nou capítol.
Posi-me’n un exemple.
Fa unes setmanes moria un nen de xarampió a Texas, als Estats Units, quan del xarampió hi ha vacuna. Però estem tenint brots per factors com la mobilitat.
La reticència a la vacuna és un factor de risc?
Sí. És una de les eines més poderoses que hi ha per evitar malalties prevenibles, però la gràcia és que ens vacunem la majoria de la població i així tenim una protecció col·lectiva. La gent que no es vacuna de fet està protegida perquè la resta sí que ho fem.
Podem afrontar un altre covid?
Més que el 2020. L’OMS fa el seguiment de 20 patògens i hi ha professionals preparant-se per a quelcom que no saben. Però sobretot estem més preparats com a població, i com a sistema de salut i d’informació.