“Campoamor va fer front a 400 homes per tenir el vot femení”

Què li devem a Clara Campoamor?

Molt. No només que aconseguís el vot femení en 1931 per a les dones espanyoles.

A què es refereix?

La seva gran il·lusió era morir a Espanya, i ho va intentar per tres cops, però no ho va aconseguir. Tenia una condemna de 12 anys per haver pertangut a la maçoneria. Morí a Suïssa, i les seves cendres ara resten a Sant Sebastià.

Quan les van portar?

Van entrar de manera clandestina quan va morir el 1972.

I com va aconseguir el vot femení Campoamor?

Al Congrés dels Diputats l’any 1931. Va haver de fer front a 400 homes per aconseguir el vot femení.

Ella sola?

Hi havia la seva companya, Victoria Kent, però era de l’opinió que no era necessari que la dona votés. Pensava que no estava preparada i de fet va votar en contra del famós article 36 de la Constitució.

Quins arguments donaven els que hi estaven en contra?

Van deixar anar autèntiques “perles”, i això, eminències com el doctor Marañón. Ho detallaré a la conferència, però, per fer-te una idea, es va nomenar aquest dia com el dia de l’histerisme femení.

Què hi havia darrere d’aquestes crítiques?

Es considerava que si la dona votava donaria el vot al que digués el marit al llit, o a l’església al confessionari, i decantaria la votació.

Això és veritat?

He demostrat en un treball d’investigació que no hi ha correlació rellevant entre que la dona votés i guanyés l’esquerra o la dreta. No només durant la República, sinó ja el 1977 i fins a les darreres eleccions.

Quants vots va aconseguir el vot femení?

161 vots a favor i 121 en contra.

A Andorra el vot femení arriba més tard.

L’any 69, per pocs vots de diferència del Consell, però no es van poder presentar com a candidates fins a quatre anys després.

Creu que s’ha assolit una igualtat efectiva?

Acaba de sortir una enquesta on es diu que la generació Z i els mil·lenials estan “farts de la constant al·lusió als drets de la dona, que ells ja tenen clar el tema de la igualtat, que en són conscients i que se senten menystinguts”.

I vostè que en pensa?

Ni uns, ni altres. S’ha de contractar pels coneixements.