Laia Ateca, Directora d’Art
“Andorra té les infraestructures per acollir grans rodatges”
Després d’haver treballat fent videoclips per a artistes de l’altura de Rosalía, Maluma o Madonna, la jove andorrana va guanyar el passat mes de gener un premi Gaudí per la seva feina a la pel·lícula ‘Polvo serán’ del director Carlos Marqués-Marcet.
Laia Ateca, Directora d’Art
Què representa un Gaudí en la carrera d’una artista?
Moltes coses, perquè a banda de fer il·lusió, també dona visibilitat i consolida la carrera.
Què pensava els dies i les hores abans de la gala? Confiava que l’hi donarien?
No, no n’estava gens segura. Pensava que era més probable que no me l’atorgaren. Hi havia molta competència.
Fer ‘Polvo serán’ ha representat un repte?
Sí, ha sigut un repte molt gran, però a la vegada ple de moments bonics.
Com li va arribar ‘Polvo serán’? Com l’hi van oferir?
Em va trucar el Carles Marqués. Feia molt de temps que volíem tornar a coincidir després d’haver fet junts la seva primera pel·lícula: 10.000 km.
Com van començar a treballar en ‘Polvo serán’? La planificació quina va ser?
Doncs buscant localitzacions. La primera va ser la de la casa. Fèiem vídeos de l’escena per veure on ens funcionava millor. I, al final, la casa que vam triar ens permetia un circuit únic per al primer pla seqüència, que dura com 10 minuts.
A banda del cinema, també ha estat fent videoclips per a gent com Rosalía. Com és i quines dificultats té?
Té la complexitat del temps, ja que n’hi ha molt poc per preparar i molt poc per rodar perquè té una agenda molt ocupada. Això sí, és gratificant, personalment m’encanta, i estic contenta amb el resultat.
Com veu el sector audiovisual/cinematogràfic a Andorra?
És molt difícil que pugui créixer molt perquè és un país molt petit, però crec que és un lloc que pot acollir produccions de fora. Té una gran potència en els paisatges i en les infraestructures per acollir grans rodatges.
Li agradaria poder treballar en alguna coproducció o producció andorrana?
M’encantaria. Em faria molta il·lusió poder treballar a casa i veure Andorra en una producció en què hagi participat. Sempre ho intento.
Començar en el sector audiovisual mai és fàcil, com ho va fer vostè? Quins van ser els seus primers treballs?
Jo vaig estudiar a l’ESCAC. La primera feina va ser durant un estiu en una pel·lícula a Nova York. Va ser amb l’Eric Arajol i l’Edu Ruano, també andorrans. L’any següent vaig fer de meritòria a una producció del Woody Allen i vaig seguir treballant amb aquell equip cada cop en una posició més alta. Alhora feia curts i publicitat com a cap en projectes més petits fins que ja vaig treballar com a dissenyadora de producció.