“Volia fer justícia a les dones invisibilitzades i assassinades”

El seu recital tancarà l’exposició de Vivian Maier.

És un recital, però em recolzo en vídeos creats per mi, al mateix temps que estaré amb un pedal de loops i una guitarra. Es tracta de crear capes de so sobre les quals posaré la veu.

Quina relació té la seva proposta amb la fotògrafa?

Les dues som autores i sortim del cànon heteropatriarcal. Ella com a fotògrafa i jo com a poeta i música. I també, el fet de ser el nostre propi material de treball. Ella aprofita els rebuigs del carrer per reflectir-se i fer aquests autoretrats tan peculiars. En el meu cas, m’incloc en els vídeos i els meus textos rastregen un jo líric.

I què vol transmetre?

Ho he titulat Si trenquen el cos la paraula crida. Volia fer un treball poètic que recollís les violències contra la dona. És un tema candent i horrible.

Sembla que no s’avança.

Hi ha nombrosos casos a Espanya, també a França amb el cas de Giselle Pellicot. Amb el projecte volia fer justícia a aquelles dones que s’ha invisibilitzat o directament s’ha assassinat, com Nadia Anjuman, poeta afganesa assassinada pel marit.

També aborda les violències vers la dona dins la ficció.

Esmento el personatge d’Ellen Ripley, d’Alien, per exemple. Ningú se la pren seriosament i constantment ha d’estar demostrant que és la capitana que sap prendre les decisions.

Per què és important parlar d’això?

Formen part del coneixement col·lectiu i del que assimilem com a divertiment i entreteniment. Són models.

Aquest és un projecte que neix de la seva residència Faber.

Vaig fer la meva estada al novembre. Tres setmanes de tasca silenciosa perquè era una residència individual, tot i que vaig fer un taller amb els alumnes del María Moliner, i vaig estar amb els companys de política lingüística i de la ràdio. En ser dates pròximes a la dana de València, també vaig narrar el que havia vist.

Devia afectar-la de prop.

Soc docent en un institut de secundària, l’IES Sedaví. Hem sofert molt perquè som a la zona zero. Des del principi va ser un lloc d’ajuda i de distribució de menjar i material de neteja.

Encara queda molt per fer.

No hem resolt això dels darrers responsables. Les pèrdues materials eren irremeiables, però les humanes... Ha d’haver-hi un responsable directe que no acaba de dimitir.

Algun projecte futur?

Estic preparant un nou disc que es titularà Lilith lo sabe.