Josep Diz, Tatuador
“Els tatuatges representen els cicles de la nostra vida”
És andorrà, viu a Encamp i té 42 anys. En fa gairebé vint que es dedica al tatuatge i és propietari d’Ink Virtus Tattoo. Afirma que encara sent una forta pressió cada cop que inicia un nou treball i està a punt de publicar el llibre ‘Propòsit de vida: ¡Tatuar!’
Josep Diz
Treballava a l’obra i un dia va quedar captivat.
Amb 20 anys vaig anar-me a tatuar i vaig pensar que era semblant a dibuixar. Jo dibuixava de petit i se’m donava molt bé. Vaig pensar que era una cosa que podia fer. Ara ja porto 17 anys treballant de tatuador.
Com definiria tatuar?
Per a mi és art a la pell. Has de saber extreure la idea del client del seu cap i traspassar-la a la pell. Però, sobretot, els tatuatges són representacions dels cicles que tenim a la vida. Per exemple, tens un fill i et tatues o et separes i et fas un tatuatge.
Sempre hi ha una història darrera d’un tatuatge?
Si no és una història, un moment de la teva vida.
Què diria a la gent que pensa que només és dibuixar?
Realment és fer un dibuix, però ho has de fer en una zona on es mou, ha de quedar perfecte i ha de tenir un gran simbolisme. També hi ha la pressió de no poder esborrar-lo. Un dibuix, si no t’agrada, el llences. En el tatuatge no hi ha marxa enrere.
Encara es posa nerviós abans d’iniciar un tatuatge?
Sempre noto una gran pressió. Especialment en els tatuatges petits, perquè no hi ha marge d’error. En els grans si poses una ombra on no toca no es nota tant. Jo ho comparo amb un cirurgià, si s’equivoca pot tallar una artèria.
Conserva aquell primer tatuatge?
No. Me’l vaig tapar amb el temps. Havien de posar el meu nom en xinès i ho van fer malament.
És habitual que li demanin esborrar un tatuatge?
Molt. Hi ha de tot. Noms d’exparelles, amics que ja no ho són, tatuatges mal fets o que estan en zones que es veuen i ja no volen que es vegin.
Es pot treure del tot?
La tinta negra s’elimina del tot. Els colors costen una mica més.
És cert que vivim un ‘boom’ del tatuatge?
Ara hi ha molta gent que es vol tatuar, de totes les edats i cada cop més joves, i això pot ser un problema.
Quin?
A Andorra no hi ha una llei que estableixi l’edat mínima per tatuar-se. Només necessites permís dels pares i de vegades aquests no saben dir que no. Un cop va venir una clienta de 14 anys i em va crear un dilema perquè a aquesta edat el cos no s’ha desenvolupat, encara. Crec que l’edat mínima ha de ser als 16 anys.
Aquest mes surt el seu llibre. De què parla?
És una guia, un llibre d’autoajuda per a tatuadors.