“Cal entendre que sense fatiga no es pot fer esport”

Quin objectiu persegueix la seva estada aquí?

Que tot el club, en totes les categories i a tots els nivells, es nodreixi de la meva experiència i donar un aire nou a la natació artística d’aquest club.

Quina és la metodologia per aconseguir-ho?

Al final es tracta d’aportar una visió nova des d’on es poden detectar errors i així millorar tota l’estructura del club en tots els àmbits, des del tècnic, que afecta les mateixes esportistes, fins a les entrenadores.

Hi ha una part motivacional important.

Intento arribar a l’esportista des de la motivació però alhora estirant-lo, perquè al final l’esport té aquest punt de disciplina i esforç que no es pot perdre.

Com s’aconsegueix això?

En una paraula: despertant-les. En treure-les de la seva zona de confort i exigir-los més del que estan acostumades, arriben a la fatiga. Des de la fatiga és quan hi ha la millora. L’esportista ha d’entendre que sense fatiga no es pot fer esport. La tolerància a la fatiga és important, i després remuntar. L’endemà comences des d’un nivell més alt.

Hi ha una obsessió per arribar a la perfecció?

S’ha d’acceptar la realitat tal com és. El nostre esport és perfecció pura. Hi ha repetició, repetició, repetició. Això et marca i et fa ser d’una manera determinada. Amb el temps has de saber modular aquesta perfecció i trobar altres espais paral·lels a la sincro.

Quin ha estat el repte més gran de la seva trajectòria?

La formació de les persones. Que el que experimentin en l’àmbit esportiu ho traslladin al seu dia a dia. Conceptes com disciplina, superació, treballar en equip. Si aquí, a peu de piscina, els ensenyes que la vida no és tan còmoda, elles ho poden utilitzar per afrontar diferents situacions.

I el moment més difícil?

Vaig tenir la sort de treballar amb l’Anna Tarrés i viure un moment de dificultat d’ella dins el món de la sincro. Vaig veure que sent entrenadora l’engranatge passa per lidiar amb tantes persones abans d’arribar a l’esportista que has de ser ferm i tenir una direcció molt clara.

Com interpreta aquella crisi?

Va ser sorprenent. Però la vida no és cíclica i el que vaig aprendre és no deixar de lluitar.

Què diferencia una campiona de la resta?

Dins l’esport pots trobar-te gent talentosa, com la Gemma Mengual, o gent molt curranta, una Andrea Fuentes. I totes dues han arribat a dalt de tot. Has d’estar disposat a sacrificar-te, a renunciar i a anar al teu límit.