“Tradició i modernitat xoquen de forma fascinant al Japó”

Ha viatjat nou cops al Japó.

És un país que combina carrers i botigues on pots trobar tecnologia punta, però també temples i santuaris. Em fascina el xoc constant entre tradició i modernitat, que puguis viatjar en el tren bala i alhora perdre’t en un santuari al mig de la muntanya i descobrir la connexió que hi ha entre la naturalesa i els santuaris sintoistes.

Al seu llibre també parla de llocs desconeguts.

Em va sorprendre l’illa de Gunkanjima, l’illa abandonada on hi va haver una mina i van construir molts edificis. Un escenari apocalíptic, perquè ha quedat com un esquelet d’una gran infraestructura.

Quina és la principal diferència amb la nostra cultura?

La part espiritual, per exemple. El xintoisme i el budisme estan molt presents. Però la religió és més una manera de viure que una imposició de dogmes.

Quina religió ho seria?

El cristianisme, per exemple. Allà, en canvi, és comú que molta gent creixi sent xintoista, però es casen pel cristianisme perquè troben que és una religió més bonica i a l’hora de morir trien el budisme.

I sense cap dilema

Són més pràctics, per a ells és una cosa natural.

Tot i així, hi ha una gran veneració vers l’emperador.

És que va ser un déu fins a la Segona Guerra Mundial. Era considerat un descendent del Déu del Sol. Hi ha un llibre de l’Amelie Nothomb, Estupor i tremolors, en què l’escriptora explica que en la mentalitat japonesa els empleats han de sentir davant del seu cap el mateix que senten davant de l’emparador, i és estupor i tremolor.

No poden opinar?

Els empleats japonesos tenen obediència cega vers el seu cap. I això fa que hi hagi molts suïcidis a Tòquio. Al metro, que arriba a tenir 99 estacions, et trobes sovint un cartell que diu que es para el servei per avaria amb intervenció de l’element humà, que vol dir que hi ha hagut un suïcidi.

Com pot ser?

Són els extrems que es troben i que val la pena estudiar.

Quines novetats trobarem a la darrera edició del seu llibre?

L’últim viatge que he fet: el Kumano Kodo, un pelegrinatge per les muntanyes que hi ha a prop d’Osaka, on visites sis o set temples a peu durant bastants dies. I també les illes d’Okinawa, que són al sud.

Diu que viatjant s’enganya el temps.

Quan viatges estàs vivint més del que viuries si et quedessis tancat a casa.