Pere Vilarrubla, Ballarí
“Ballar a vint metres del terra és fascinant i màgic”
Format en contemporània, a partir del 2015 comença amb la dansa vertical encisat per les possibilitats que ofereix. Actualment, treballa amb diverses companyies, com Sacude o la companyia Berta Baliu, i imparteix formacions a Líquid Dansa d’Andorra.
Pere Vilarrubla
Defineixi dansa vertical.
És una disciplina d’arts escèniques de carrer on transformem les superfícies verticals dels edificis en superfícies per ballar igual que ho faríem a terra.
Un nou concepte de ball.
Sí. L’interessant és que creem un univers de moviment que trenca els esquemes de com ens relacionem amb l’espai, l’arquitectura i l’espectador.
Com arriba al món de la dansa vertical?
Abans de formar-me en contemporània estava vinculat a disciplines aèrees i volia saber-ne més. La curiositat em va portar a provar-ho i a enamorar-me.
Tothom qui vulgui pot provar-ho?
No cal tenir una aptitud especial, però sí que té alguns reptes perquè transforma com et relaciones amb el teu cos i amb la gravetat. Cal tenir coneixement del propi cos i ganes de moure’s i de volar. Res més.
S’assembla a volar?
No ben bé, però amb el temps acabes descobrint que obre unes possibilitats al moviment que són inexistents mecànicament a terra.
Principal dificultat?
La por. El nostre cos està en una situació nova. A les classes podem estar a pocs metres de terra, però a vegades també podem estar en espais exteriors i treballar i ballar a vint metres del terra. I és una possibilitat fascinant i màgica.
Considera qué és una disciplina arriscada?
No més que qualsevol disciplina de moviment. El tipus de material que utilitzem, com l’arnés o els mosquetons, és segur i les instal·lacions estan completament lligades. Hi ha disciplines on no hi ha més seguretat que les teves mans o el propi cos.
Quin és el lloc més perillós on ha dansat?
No diria perillós. Però sí que he tingut la sort de treballar suspès en l’aire a 30 metres del terra davant del mar amb un horitzó impressionant, o investigar el moviment suspès en arbres altíssims enmig dels boscos. Un privilegi i un regal.
En quin moment es troba la dansa vertical?
En ser molt nova, es va començar a investigar als seixanta, però comença a funcionar als vuitanta i sobretot als noranta, hi ha poca gent que s’hi dediqui i hi ha una comunitat internacional molt interconnectada. A més, es continuen investigant noves formes de dur-la a terme, hi ha molt camí per fer.
Alguna reivindicació?
El repte actual és legislar les mesures de seguretat del nostre art, però trobant l’equilibri per no acabar asfixiant-lo.