“A les sessions de risoteràpia hi ha qui plora de felicitat”

Riure és terapèutic?

El riure és el millor antibiòtic natural del món. Et cura. Drena la teva sang i el cos, obre els teus pulmons, enforteix els ossos, dona la pau, dorms millor, tens més paciència. Et dona vida. Quan rius et fa mal a la panxa i el cor batega molt ràpid, molt ràpid, però després et sents bé.

Com definiria la risoteràpia?

És un espai on utilitzem el riure per potenciar la desinhibició del grup o de les persones, potenciar les relacions intrapersonals i interpersonals amb exercicis i activitats. El principal objectiu és que s’ho passin bé.

Com comença la sessió, rient?

No. És un procés. El riure ja arribarà. Les sessions estan estructurades i són molt dinàmiques. Comencem primer per conèixer l’espai i les persones que hi som. Després fem activitats més mogudes, amb música, i intentem que la vergonya es quedi a fora i que es faci l’activitat com un nen. La part final ja seria relaxació.

Relaxació?

Intento que et tranquil·litzis una mica de tot el que has passat abans. És un moment de descompressió. I és d’aquí que et sortirà tot l’estrès que portaves i et relaxes, i a vegades et cauen llàgrimes. Hi ha qui plora de felicitat, resultat de l’alegria o del relax.

No és contradictori acabar plorant?

Són persones que estan passant moments difícils. Tenen problemes, per fi se senten relaxades i els surt tot. Plorar no és dolent.

I quan això passa, què fa?

Ens apropem, li preguntem si es troba bé. Sempre responen que estan bé, que són algunes coses que tenen al cap. No deixem la persona sola. De fet hi ha molt contacte físic a les sessions, sempre des del respecte i sense obligar ningú. I també intentem que entre tots ens ajudem.

Si tinc un mal dia és bona idea fer una sessió?

Podràs oblidar i esvair-te i alliberar tot l’estrès abans de tornar al teu dia a dia.

La gent és receptiva?

Encara costa una mica aquí, a Andorra. La gent està una mica tancada perquè relaciona la teràpia amb el fet d’estar malalta, i no és així. De fet, m’agradaria oferir-ho a les empreses, crec que el resultat de la sessió seria beneficiós perquè la gent en ser feliç rendeix millor.

Quin és el públic que es deixa anar més?

Els nens, sens dubte. No tenen la barrera de la vergonya que arriba amb l’adolescència.

Riem perquè som feliços o som feliços perquè riem?

Crec que tot està connectat.