“No deixaré el clarinet, però tampoc vull viure de la música”

Quant fa que vau començar al món de la música i per què?

Clara: Tenia sis anys quan vaig començar i va ser perquè els meus pares em van apuntar a la Llacuna i em vaig adonar que m’agradava molt. Tenen força afició musical i m’havien portat al Petit Liceu.

Cesc: A mi també em va apuntar la meva mare a la Llacuna, perquè és professora al conservatori i volia que tingués educació musical. Tenia només cinc anys i vaig veure que m’agradava.

Així doncs, heu estat influenciats per la família?

CL: El meu pare és molt melòman i ve de família. Sempre hi ha hagut aquesta tradició, més aviat operística, però més enllà d’això no tinc cap familiar que sigui professional i visqui de la música.

C: A mi m’ha influenciat la meva mare, però no venim de cap tradició familiar musical. Va considerar que la música era important i volia que els seus fills estiguessin educats en aquest àmbit.

Per què el clarinet (Clara) i el saxo (Cesc)?

CL: Poc abans d’anar al conservatori, l’escola ens va portar a veure un espectacle, La història del clarinet, i em va agradar moltíssim. Després de fer la roda d’instruments i provar el clarinet, el professor em va dir que tenia una bona embocadura i em vaig sentir reconeguda i em va agradar l’instrument.

C: No me’n recordo clarament perquè era petit, però suposo que em va agradar com sonava el saxo, que va ser l’instrument pel qual em vaig decantar.

On us agradaria arribar en l’àmbit musical?

CL: He estat molts anys dubtant si m’hi volia dedicar professionalment, i al final he decidit no deixar-ho, però tampoc vull viure de la música.

C: Jo tampoc m’hi vull dedicar professionalment, però fa dos anys m’ho vaig arribar a plantejar. A part de la música, hi ha altres disciplines que m’agraden, com les ciències i les lletres, i vaig considerar que també volia enfocar-m’hi.

Com considereu que està el país musicalment?

CL: Tinc la sensació que cada vegada es fan més coses, i això és molt positiu, perquè al ser un país, tenim l’oportunitat de fer més coses culturals.

C: Penso una mica el mateix. Des de la Llacuna es duen a terme força iniciatives. Per exemple, la setmana que ve tocarem al Poblet de Nadal.

On us veieu d’aquí a 10 anys?

CL: Em veig encara estudiant, potser fent un Erasmus o un intercanvi internacional.

C: També em veig estudiant, 100%, i més si vull fer Medicina, que és interminable. Evidentment, el saxo seguirà acompanyant-me.