“El treball dels jugadors de la selecció ha tingut recompensa”

Com va començar en el futbol sala?

De petits vam començar amb un club, el Pyrénées FS, als equips de les categories inferiors. Hi havia una lliga a la plaça del Poble en què jugaven tots els nens d’Andorra i els adults, també. Allà va ser on vaig iniciar-me, tindria uns 14 anys.

I després?

Al primer equip de la Massana hi vaig entrar amb 17 anys. Jugava poc, però ja estava en dinàmica de primer equip.

Ha crescut molt en aquest món.

Com a jugadors vam tenir dos ascensos a primera divisió i després un any que va haver-hi problemes i vam baixar a nacional A. L’any següent vam aconseguir tornar a pujar després de resoldre uns problemes econòmics i a partir d’allà ja vam consolidar l’equip.

Com va acabar sent entrenador?

El Futbol Club Andorra va agafar un filial que estava a Puigcerdà i just m’acavava de retirar i em van proposar portar el filial. Amb aquell equip vam aconseguir pujar tres anys seguits a tercera nacional. També vaig estar tres anys al CE Sant Julià.

Com veu la selecció de futbol sala?

Fa tres anys que vam començar i hem anat canviant i agafant molta gent jove. Ara mateix tenim un equip amb un present molt bo en què els nois estan rendint molt bé i posant molt de la seva part per evolucionar.

Què va suposar per a vostè la classificació per a la fase principal de l’Europeu?

El treball dels jugadors ha tingut la seva recompensa, els hem demanat esforços en l’àmbit individual i de responsabilitats. Els jugadors han posat de la seva part i el que més m’omple és veure jugadors que no són professionals, però que han treballat com si ho fossin.

Com és dirigir el torneig de l’Andorra Senior Cup?

Cada vegada més complicat, tot i això, tenim molta experiència. Va ser un projecte que vaig iniciar quan em vaig retirar i vam començar amb sis equips. Ara ja serà la 14a edició i han arribat jugadors de tot el món.

Com ara quins?

Robert Fernández, Carlos Gurpegi, Joseba Etxeberria, Javier Saviola, Santi Ezquerro, Jorge Silas, Dani Aranzubia, Enrique Cárcel i Francisco Pimienta, entre d’altres.

Hi ha molta rivalitat?

Un dels èxits del torneig és intentar que els jugadors que volen competir entenguin que és un torneig per a veterans, en què la competició ha de ser el nexe d’unió però no el més important.