“Jubilar-se de la feina no ha de suposar jubilar-se de la vida”

Què entenem per envellir en positiu?

Vol dir envellir amb qualitat de vida, poder gaudir d’una existència agradable i valuosa també durant aquesta etapa, amb il·lusions i objectius.

És més difícil fer-se gran avui dia que anys enrere?

No és més difícil, però sí diferent. Diferent des d’un punt de vista físic, però sobretot des d’un punt de vista social. Actualment, tenim molta més esperança de vida, i això genera també molts reptes que hem de saber gestionar.

Quins són aquests reptes?

Principalment, fer front a una societat que evoluciona i canvia molt ràpidament. En aquest context, cal tenir molta capacitat d’adaptació per no quedar enrere. Però més enllà de la rapidesa, també hi ha les especificitats de tot el que canvia: canvien les famílies, canvia l’economia, canvien els coneixements que tenim, canvien les percepcions sobre la vellesa...

També canvia la vellesa mateixa, perquè com bé ha dit ara vivim més anys.

Sí, avui, algú de 60 o 70 ja no és una persona gran; té encara molta vida al davant. Avui dia no té sentit parlar d’una tercera o quarta edat quan sabem que cada vegada vivim més. Però no n’hi ha prou amb afegir anys a la vida, també cal afegir vida als anys.

Com es pot aconseguir?

Hi ha tres eines fonamentals per fer-ho possible: l’optimisme, el control i l’autoestima. L’optimisme ens enforteix per fer front a les diferents situacions, mentre el control té a veure amb la capacitat d’independència que tots necessitem i que cal treballar. Com més anys de no-dependència puguem tenir, molt millor.

I pel que fa a l’autoestima?

L’autoestima és important perquè històricament sempre ens han venut que fer-se gran és entrar en declivi. I això no ha de ser així: pot ser una etapa meravellosa per gaudir de la vida, de les coses que ens fan feliços. Ben gestionada, pot ser molt enriquidora.

I tot i això, hi ha gent que es deprimeix en jubilar-se.

Hem d’assumir que la jubilació de la feina no ha de suposar jubilar-se de la vida. Cal obrir una nova etapa a la qual donar sentit. És cert que quan deixes de treballar necessites cobrir el dia a dia. Però si ho planifiques bé, no ha de ser un problema.

Quines són les claus d’aquesta planificació?

Saber trobar noves il·lusions i inquietuds, a vegades amb l’ajuda d’algú altre, i no parar de tenir projectes. Precisament quan envelleixes és quan deixes de tenir projectes, quan et lleves al matí sense saber