Emma Riba

“El que m'agrada de la dansa és tenir noves sensacions”

Té 34 anys, però va ser amb 17, arran d’unes estades a París i Barcelona, que va decidir que volia estudiar dansa. Es dedica a fer els seus projectes i alhora treballa per a companyies com Ex Nihilo, companyia de Marsella, o Cielo rasO, de Sant Sebastià.

Emma Riba

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Algú la va influenciar per començar a ballar o va decidir-ho vostè perquè li agradava?

Des de molt petita m’ha agradat la faràndula i sempre he fet espectacles per a la meva família. Mai em va influenciar ningú, ho feia perquè m’agradava, ho porto dins.

Quan i on va començar?

Quan tenia 12 anys vaig iniciar-me a l’escola Líquid Dansa. Vaig arribar a provar molts estils: hip-hop, jazz, balls llatins, contemporani, etc.

Ha anat canviant el seu estil de ball al llarg dels anys?

No, amb 18 anys vaig estudiar el llenguatge de la dansa contemporània i m’he quedat dintre d’aquest registre. La dansa contemporània és molt eclèctica i té molta varietat de llenguatges.

També és coreògrafa. Com és el procés de creació d’un espectacle?

Pot ser que el motor sigui una imatge, de fet, m’ha passat amb una il·lustració d’una exposició que es diu Dones i muntanyes en moviment. Hi ha una altra manera que és el propi cos, que t’imaginis maneres de moure’t, per exemple, m’imagino una coreografia que ha de parlar de llibertat i agafo un banc d’ocells com a imatge per inspirar-me i això em portarà a moure’m d’una manera més volàtil i lleugera.

Quin aspecte destaca de la seva feina?

El que m’agrada molt és que cada vegada tinc sensacions noves, per molt que sigui una cosa fixa no sempre sento el mateix. Les arts en viu tenen això d’especial, i és que mai faràs dos cops el mateix, encara que sigui la mateixa coreografia.

Quina ha estat la seva millor experiència com a ballarina i per què?

Recentment, he estat fent una producció al Mercat de les Flors, que és un teatre en què feia molts anys que somiava actuar, perquè és el teatre més important de dansa de Barcelona. Al gener vaig fer-hi cinc funcions. Tot això amb un equip gran de nou dones i va ser una experiència increïble. L’espectacle es diu Supermedium i va estar coreografiat per la Núria Guiu.

Com veu el panorama de la dansa al país?

Està millor de com estava fa uns anys. Iniciatives com la Jove Companyia Nacional de Dansa són un projecte meravellós, justament per crear planter. Aquests projectes donen l’oportunitat de tindre una finestra d’exhibició a artistes escènics del país.

Viu de la dansa?

Sí, fent molts puzles i sent pluriocupada. Generalment, hi dedico moltes més hores de les que cobro.

tracking