“Ara estic molt inspirada, podria fer mobles i joiers”

Per quina raó decideix dedicar-se a l’escultura?

M’agrada pensar que el meu avi em va influir en aquest vessant artístic, ja que ell era ferrer, a nivell de material tenim un vincle. No m’havia plantejat dedicar-me professionalment a l’escultura fins que em va tocar decidir què fer, però sí que és cert que quan era adolescent ja anava a un taller de ferro per aprendre a treballar-lo.

Què li agrada més, l’escultura o la joieria?

Principalment, faig escultura, que és el més passional i vital, i amb el que em sento més identificada. La joieria sempre ha sigut secundària, encara que m’agrada i la gaudeixo molt. Vaig tenir una època que va ser intensa a nivell de joieria i ara he hagut de fer un pas enrere.

Per què?

Per tornar a recuperar l’escultura. La creació de joies m’absorbia molt i no em sentia a gust perquè quan entres en el circuit comercial has d’anar a un ritme que no et permet fer el que realment vols.

Què li aporta crear figures?

És una necessitat vital, una cosa que porto dintre i necessito fer perquè tot el dia el meu cap està pensant formes i volums. És una vocació, no ho esculls.

Quina forma està sempre present a les seves obres i per què?

El quadrat, perquè visualitzo així els espais i per a mi les coses tenen aquest ordre.

Quina sensació té quan veu algú portant les seves joies?

M’encanta i em fa molta gràcia. Aquí, al país, és més comú trobar gent que les porti, però també m’ha passat a Barcelona, d’estar en un restaurant i veure una senyora amb les meves peces posades, i m’ha fet molta impressió.

Li encarreguen molts dissenys personalitzats?

No em puc queixar, la veritat. Surt una mica de la meva rutina perquè intento fer dues col·leccions l’any com a mínim. Però m’agrada aquesta part perquè són peces úniques i molt especials que treballo amb materials diferents dels que normalment utilitzo.

En quin moment es troba actualment?

Ara estic en un moment d’inspiració molt gran i seria capaç de fer qualsevol cosa, des d’un moble fins a joiers. L’experiència també em dona eines per afrontar qualsevol repte.

Pensa que es destinen suficients diners a la cultura?

No, i ho trobo fatal perquè la cultura és un reflex de com som i de com volem ser. Costa molt viure de la cultura perquè no hi inverteixen ni creuen en aquests projectes.