“Amb la nacionalitat puc votar i decidir cap on va el país”

Com és que no tenia passaport andorrà si va néixer a Andorra?

Quan vaig néixer, els meus pares, que eren tots dos espanyols, em van fer la partida de baptisme, ja que el registre civil no existia, tot estava regit per l’església.

A Almeria no servia la partida de baptisme, llavors va estar molt temps sense documentació.

Exacte, fins que va néixer el meu fill a Espanya i, estant casada per l’església amb un home que també era espanyol, em van fer la documentació espanyola d’estrangera. La vaig tenir durant deu anys, fins que em va caducar i me la van renovar.

El 1997 va tornar a Andorra per les males condicions laborals que tenia a Almeria.

Sí perquè sabia que aquí trobaria feina. Quan vaig tornar, un ministre em va dir que jo no era andorrana perquè no en tenia el passaport i li vaig contestar que era més andorrana que molts d’ells que havien nascut a Espanya però s’havien fet el passaport al cap d’uns anys, ja que jo sí que havia nascut al Principat, encara que en aquell moment no en tingués la nacionalitat.

Després de 25 anys residint al país va decidir fer-se el passaport andorrà, per què?

Me’l vaig fer perquè em sento del país, ja que vaig néixer aquí i no tinc res en cap altre lloc, tota la meva vida és aquí. També perquè m’agrada la política i hi ha moltes coses que trobo que no s’estan fent bé; llavors, amb la nacionalitat tinc dret a votar i poder decidir cap a on va el país.

Per què creu que hi ha tanta gent que pot adquirir la nacionalitat i no se la fa?

Perquè no poden participar de la vida política, ja que no poden votar i llavors no se senten del país, sinó d’allà on venen. I quan ja es poden fer la nacionalitat, i tenir vot i veu ja pràcticament no tenen feina, perquè estan jubilats, tret que hagin vingut al país de molt joves.

Creu que 20 anys residint són molts per aconseguir el passaport?

Sí, s’hauria de poder votar al cap de cinc anys, almenys a les comunals, que és on els residents paguen el seu foc i lloc anualment. Haurien de poder decidir sobre la seva parròquia, ja que hi contribueixen amb els impostos.

S’ha sentit en algun moment ciutadana de segona?

En l’únic que potser m’he sentit apartada ha estat en el fet de no tenir veu ni vot; m’agrada dir la meva sense que ningú em digui que si no m’agrada el que hi ha, que marxi. El problema és que només quatre persones tenen el poder de governar el país.