Anna Aguareles
“El teatre ajuda a conèixer les teves emocions”
Ha participat durant més de vint anys en els pastorets de Sant Julià de Lòria interpretant tota mena de personatges. Ha fet de satanàs, de Sant Miquel, de Sant Gabriel, de pastoreta i fins i tot va ser el primer nen Jesús de la història, quan tot just era un bebè. Enguany no podrà executar cap paper perquè per a la celebració dels 30 anys, s’ha optat per una projecció audiovisual per commemorar-ne la llarga trajectòria. La primera sessió es realitza el 26 de desembre.
Anna Aguareles
Més de 20 anys actuant en els pastorets, què significa?
Vaig començar quan era un bebè perquè el meu tiet va ser l’ideòleg. A nivell familiar ha estat tota la vida una tradició i després s’ha convertit en gairebé una obligació positiva perquè et retrobes amb gent i es passa una bona estona.
Té ganes de veure l’audiovisual?
Sí, tinc molta curiositat. Després de tants anys segur que hi ha moltes coses que he oblidat. També serà maco veure cares conegudes que havien format part del projecte i que ara no recordo.
Li sap greu que no es faci representació?
Sí, perquè al final és l’única activitat de teatre que faig. M’agrada que no s’hagi anul·lat del tot, però trobaré a faltar pujar sobre un escenari.
Quin personatge li ha agradat més interpretar?
Tinc molt bon record de Sant Miquel. De petita sempre veia l’àngel com una inspiració i quan em van donar el paper em va agradar molt. Tot i que l’any passat, el de satanàs, és en el que em vaig deixar anar més.
I el més difícil?
El de Satanàs. Hi ha una part interpretativa molt forta i molt text per aprendre. No havia fet mai un paper tan important i em va semblar un bon repte. Va ser el més difícil, però també el més divertit.
Va ser el primer nen Jesús de la història.
No ho recordo, però per al meu tiet, que en pau descansi, suposo que va ser molt important. El fet de seguir al peu del canó tants anys ha estat perquè veiés que la seva família hi estava involucrada, encara que ja no hi fos. Per a mi és aquesta importància.
Què li ha aportat els pastorets?
He conegut gent increïble i ara formen part del meu entorn més pròxim. També m’ha aportat coneixements que no tenia i que m’ajuden en el meu dia a dia. El teatre és una cosa positiva que tothom n’hauria de fer per conèixer les seves emocions i per expressar-se millor.
Gestió de les emocions?
Soc professora de pàdel i tenis i això ho he extrapolat a la pista. Treballo amb nens i per fer-los sentir d’una forma, m’he d’expressar d’una manera. No puc ser tota l’estona neutre. Això és el que m’ha ensenyat el teatre, a passar d’un punt neutre a una altra emoció.
Ho recomana a tothom?
Sí. De fet, si tingués més hores al dia, seria una activitat extraescolar que faria. Si tinc fills faran teatre segur.