“Vaig descobrir el món del vidre i me'n vaig enamorar”

És el primer cop que participa en les Jornades Arts del Vidre?

Aquest és el segon, però aquesta vegada estaré com artista exposant obra i també participant en una taula rodona com a representant de l’Associació catalana de les arts del vidre. Així donaré a conèixer quan es va crear aquesta associació i parlaré de les connexions que, sobretot després de la pandèmia, s’han creat gràcies a les noves tecnologies i a l’ús d’internet a partir de les xarxes socials.

El món de les arts del vidre és cada vegada més conegut?

Crec que el vidre, com tota l’artesania, ha estat un món bastant devaluat i no s’ha valorat ni s’ha conegut en relació amb altres països d’Europa. De totes formes, crec que aquesta dinàmica està canviant i cada vegada s’està valorant més, motiu pel qual és important la tasca que puguem fer des de l’associació perquè hi ha una feina de divulgació i d’explicar el que és el vidre a la gent i se li doni valor. Aquesta és una de les tasques més importants que tenim com a associació.

Com es va decantar pel vidre?

Va ser una cosa casual que vaig descobrir quan estava buscant una escola de restauració i vaig trobar una de restauració en vidre. No havia treballat mai amb aquest material i me’n vaig enamorar i des d’aleshores, fa més de vint anys, que hi estic treballant. Avui en dia aquesta escola, gratuïta i ocupacional, ja no existeix perquè va deixar de funcionar, i ja no hi ha una formació reglada de les arts del vidre, una altra de les coses que des de l’associació es voldria canviar.

I per les joies?

Hi ha moltes tècniques diferents per treballar el vidre i jo porto més de vint anys en aquest món i encara estic aprenent, no les he acabat totes. A més, hi ha molts objectes i formats en què treballar: l’escultura, la joieria, disseny de làmpares i parament, o vitralls, amb diferents tècniques.

Està valorat socialment aquest tipus d’art?

Això depèn molt de l’àmbit en què et moguis i si fa una peça comercial, sinó més artística. Penso, com deia abans, que l’artesania s’està revaloritzant en els últims anys, cosa que és una bona notícia, tot i que encara queda camí perquè es valori més i s’entengui que un producte artesanal té un valor que no es pot comparar amb una cosa que s’hagi fet, per exemple, en un país oriental o de l’est.

També exposarà a les jornades...

Hi exposaré una corona, que és nostra senyora de la menopausa, on hi ha uns rajos de llum i unes flors que volen simbolitzar que les dones menopàusiques no són flors marcides.