“Jugar a videojocs no ha d'impedir fer altres coses”

Què ens pot avançar de la xerrada de dimarts?

Tal com indica el seu nom, Benvinguts als videojocs. Manual pràctic per a famílies té com a objectiu donar una visió introductòria a les famílies sobre els videojocs. És innegable que aquests formen part de la vida del jovent i, alhora, és quelcom desconegut per a molts adults. Potser perquè de petits no hi van tenir accés. A la xerrada intentaré donar una visió positiva dels videojocs, però també una de realista.

Sovint es parla dels efectes negatius que té jugar a videojocs, però no dels beneficis.

Hi ha estudis que relacionen els videojocs amb una millora de la capacitat de resolució dels problemes. També ajuden, tot i que sembli mentida perquè hi jugues tu sol a casa teva, a desenvolupar habilitats socials.

El temor més gran de moltes famílies és que els fills es tornin addictes. Aquesta por neix potser del desconeixement?

Hi ha dos tipus de videojocs. N’hi ha uns que no tenen un objectiu final, mai no acaben i el que aconsegueixen és que t’hi vulguis connectar cada dia religiosament. Després n’hi ha uns altres que tenen una durada determinada i un component més pedagògic. Com que les famílies desconeixen a què juguen les seves criatures, poden pensar que tots els videojocs desemboquen en una addicció. I no és pas així.

Les famílies han de triar a què juguen els fills?

No han de controlar-ho al 100%, perquè depèn a quines edats això pot tenir l’efecte contrari, però sí que han de mostrar interès pel que fan els seus fills. També és important saber, com deia, a què juguen. El PEGI és un codi d’autoregulació que indica quina és l’edat recomanada per jugar a un determinat videojoc, i també assenyala si hi ha violència, insults…

S’ha de modular el temps davant una videoconsola?

Igual que no estaríem sis hores al gimnàs, tampoc no ho hem d’estar jugant a videojocs. Potser no cal marcar unes hores determinades al dia, però s’ha de buscar aquesta justa mesura. Jugar a videojocs no ha d’impedir fer altres coses.

Podria posar algun exemple de videojoc amb un component més educatiu?

This world of mine és un videojoc ambientat en zones on hi ha conflictes armats il’objectiu és simplement intentar sobreviure, no matar ningú. És per a majors d’edat, perquè evidentment no és una temàtica infantil, però a diferència d’altres videojocs, dona una visió diferent del que suposa una guerra. Després hi ha Minecraft education, una versió del clàssic Minecraft que ja s’està fent servir en algunes escoles.