Obert al viatger sí, però...

L’1 de gener del 1994 el món mirava l’estat mexicà de Chiapas. Aquell dia l’anomenat Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN en les sigles en castellà) capitanejat pel misteriós subcomandant Marcos irrompia a la plaça de San Cristóbal de las Casas clamant pels drets dels pobles indígenes. Avui, vint-i-vuit anys després de la revolta, San Cristóbal de las Casas és epicentre del turisme que visita Chiapas i punt de partida per apropar-se a la realitat d’algun dels pobles que conserven llengua, cultura o tradicions dels primers pobladors del territori. A 10 quilòmetres hi ha el misteriós San Juan Chamula, a priori poc viatger friendly però que s’ha obert als forans conscient que qui més qui menys deixa allò que aquí estem tan acostumats a sentir, un retorn econòmic. Viatgem amb un guia i el primer que ens adverteix és que als chamulas (el gentilici que s’usa per anomenar diferents ètnies maies que habiten la zona) no se’ls poden fer fotos de prop perquè tenen la creença que se’ls roba l’ànima. Als chamulas se’ls pot reconèixer perquè elles duen faldilles fins als peus de llana negra i ells (tot i que no sol ser una peça de roba d’ús tan habitual com en el cas de les dones) armilles de llana blanca. No se’ls poden fer fotos –una norma que, per cert, els evita fer part d’aquest odiós postureig instagramer– com tampoc a l’interior de la seva església, sens dubte el lloc més curiós i digne de visitar del poble. Sense record per endur-se més enllà de l’exterior –a la foto petita– toca obrir bé els ulls i aprofitar l’estona a dins per guardar tots els detalls a la guardiola dels records. El primer que sobta és que no hi ha bancs per als feligresos i que el terra està cobert d’una estora de fulles de pi i de les espelmes que encenen els fidels (asseguts també al terra) per als seus ritus i ofrenes. Perquè malgrat que és una església catòlica dedicada a Sant Joan Baptista al temple se celebren pràctiques ancestrals, rituals amb xamans que poden incloure sacrificis de gallines per superar un problema de salut. Pràctiques que han sobreviscut el pas dels segles incorporant elements tan curiosos i aparentment aliens com ampolles de Coca-Cola. Ens diu el guia que els distribuïdors del popular refresc són els que tenen les economies més pròsperes del poble. Són amos d’algunes de les cases més ostentoses del municipi, una altra curiositat però molt més mundana.

NO T'HO PERDIS

El càstig indefinit San Juan Chamula es regeix per un sistema de llei i ordre propi i el càstig per atrevir-se a fer una foto dins de l’església no està gaire clar. En tot cas millor no arriscar-s’hi...