“Som gent de camp que ens hem adaptat a Andorra”

Participa a la Massana Fogons des de la primera edició.

Sí, perquè ja que fan iniciatives públiques des del comú per a nosaltres, si no hi cooperem aniríem malament. Abans érem quatre gats els que hi participàvem, recordo que estàvem nosaltres, la Borda Raubert, la Borda Xixerella i la Borda Eulari si no m’equivoco.

Ara, després de 14 edicions la cuina de tardor massanenca ja s’ha consolidat...

És que és un projecte de país, igual que l’Andorra Mountain Music o el Cirque du Soleil! La diversitat de cuines que hi ha a la Massana és única al país!

Quin és el segell que volen imprimir en aquestes jornades gastronòmiques?

Tenim un producte de proximitat i nosaltres en concret no ens oblidem de la regió d’on venim. Oferim una cuina mediterrània amb aliments tan característics com l’oli d’oliva o les ametlles, però a més ho combinem amb el producte d’aquí d’Andorra.

Parli’m dels seus orígens...

El negoci el va muntar la meva mare ara fa 22 anys. Nosaltres som la segona generació que ho portem i som originaris de l’Aragó. Som gent de camp i portem coses de casa nostra però alhora ens hem adaptat a Andorra. Els horts que utilitzem són d’Arinsal i les confitures que fem servir són de Sispony.

I per què van venir a Andorra?

Els meus pares van venir aquí als anys 90 per feina. Nosaltres, que som sis germans érem, petits i ens vam trobar en un lloc segur, petit, de muntanya i el meu pare tenia feina assegurada amb un salari millor del que tenia a Espanya. Va ser una aposta en aquell moment.

Amb aquest canvi d’aires va sortir de la zona de confort. Com va ser la seva integració?

Al principi va costar una mica perquè els que venim d’altres regions d’Espanya on no es parla el català tenim dificultats per expressar-nos en la llengua oficial. A més, quan la meva mare va muntar a l’any 1998 el negoci a Erts, nosaltres sortíem de l’escola que teníem a Ordino i anàvem a ajudar a la cuina rentant plats o pelant patates.

Tenen ja garantit el relleu del negoci familiar?

Sí, les dues cosines germanes de la meva dona, que per mi són com nebodes, li donaran continuïtat. Una està estudiant administració d’empresa i l’altra turisme. A més, des del 2019 ja no estem de lloguer, hem pogut comprar el local.

Li deixo l’última paraula perquè em faci la boca aigua amb algun dels seus plats.

Et recomanaria tastar els cargols a la llauna, que acostumen a agradar molt. O el ternasco, que el fem tant al forn com a la brasa o el xai, que és d’origen aragonès. Ah, i l’entrecot de bou amb un repòs de 30 dies.