Gina del Rio
“Vaig veure que amb l'esquí de fons gaudia molt més”
Es va incorporar la temporada passada a l’equip juvenil de la secció de fons de la federació. 17 anys. Va deixar la pràctica activa del karate, assegura, per no tenir la motivació necessària i ara es dedicarà plenament a l’esquí.
El seu cas és més habitual a Andorra del que pot semblar.
Ja havia fet esquí de fons de més petita i en el seu moment em vaig decantar pel karate. L’any passat, en canvi, vaig decidir deixar-ho estar i tornar a fer esquí, ja de manera definitiva.
Tot amb pocs anys de marge.
Amb aquestes edats no t’acabes de definir com a esportista i és lògic. Quan tenia 14 anys volia fer karate i l’any passat em vaig adonar que no, que el que m’agradava més era l’esquí de fons.
Hi hauria una espurna que ho provoqués.
N’hi va haver una, sí. Vaig participar en les competicions d’esquí escolar de final de temporades, en la disciplina de fons. Ho vaig fer per entreteniment i sense cap tipus de pretensió.
I va renéixer el seu amor per aquest esport.
Vaig veure que m’agradava molt i que gaudia. Al karate no em trobava en un bon moment i vaig parlar amb el Joan [Erola] i vaig decidir canviar. A més, l’esquí de fons em dona més facilitats a l’hora de poder seguir estudiant.
Dos esports que no s’assemblen gens!
Són dues disciplines molt diferents, és evident. En curses de llarga distància, sobretot, les diferències són òbvies amb el karate però, per exemple, pensi que al fons també hi ha curses d’esprint.
Però segueixen sent disciplines molt diferents.
Em refereixo que, al principi, quan vaig fer esprint, en ser curses més curtes i explosives anava millor que en les llargues. D’alguna manera trobava que eren esports que es podien fins i tot complementar i que no hi havia tanta diferència.
Per què deixa el karate?
Va arribar un punt que ja no em motivava. Molts dels meus companys havien marxat i hi havia un ambient que no m’acabava de fer el pes i ja no era el mateix, tot i no haver arribat encara a la categoria sènior.
El seu primer any a fons va ser molt bo.
Sí, vaig fer podis a Copa d’Espanya i de França, tot i que va ser una temporada, la primera de quatre en júnior, per veure, realment, en quin nivell estava. En faig un balanç positiu perquè em vaig trobar bé i en haver canviat d’esport no era fàcil.
El gran repte enguany és fer tota la Copa d’Europa.
L’any passat ja vaig fer la primera Copa d’Europa, a Pokljuka (Eslovènia), però el resultat no era el més important. Aquest any esperem millorar i poder fer tot el circuit, sí, i tot i que encara hem acabat de definir els objectius m’agradaria poder fer algun Top 30.