“Entenc la fotografia com un procés invers a l'arquitectura”

Quina és la filosofia d’aquest nou espai?

Entenc l’arquitectura en tres elements: el lloc, que és inamovible; el programa, què s’hi fa en aquest lloc, i el concepte, que és el més important: com el programa s’adequa a l’espai. Tot plegat forma un fil conductor que va del projecte a la realitat. El nou taller també vol explicar aquest procés.

De quina manera?

Comencem a treballar en una paret del despatx on hi tenim quadres, textos, paisatges... allò abstracte que ens inspira. Quan ja tenim el projecte, l’ensenyem al client en una altra zona, i finalment passem a un tercer espai que seria la realitat. Aquest pas de l’abstracte al real és el que hem volgut transmetre.

A què és degut el seu interès per la fotografia?

Al fet que l’entenc com un procés invers a l’arquitectura. En arquitectura es va del que és abstracte al que és real, i en fotografia es va del món real a una poetització d’aquesta realitat. A més, també m’interessen les temporalitats tan contrastades que hi ha entre una i altra: trigues molt a fer possible un projecte arquitectònic mentre la fotografia l’obtens al moment.

Ha aprofitat per presentar la seva nova sèrie fotogràfica. En què consisteix ‘Ikebana’?

Neix d’una inquietud que fa molts anys que arrossego: la relació entre el que és antròpic i el que és natural. He fet fotos d’arbres i vegetació d’Andorra però només il·luminats per fanals de la carretera.

Sense cap llum addicional?

Exacte. Cal tenir en compte que sovint aquests fanals estan situats en punts que ofereixen imatges molt interessants de la vegetació del país.

Com va sorgir la idea?

Volia fer una cosa de nit, portant llum artificial al bosc, però em pertorbava haver d’utilitzar una font lumínica que no existeix a la vida real. I de cop, passejant, se’m va ocórrer. El nostre territori té aquesta dualitat: un paisatge brutal i molta contaminació lumínica. Per què no unir els dos conceptes?

Ha optat, a més, per imatges de gran format en paravents.

Sí, he volgut materialitzar-ho a escala humana i amb una particularitat: que sigui fàcil canviar les fotografies cada temporada. Les imatges estan subjectes amb imants, i la idea és que a cada canvi d’estació es puguin col·locar les corresponents a aquella època. Això és el que farem aquí i el que poden fer les persones que vulguin endur-se algunes imatges a casa.

Quant de temps hi ha dedicat?

He sortit unes 50 nits, per tot el país i durant tot el darrer any, perquè era important reflectir les quatre estacions.