Carmen Martín
“Hem d'estar agraïdes que es puguin fer els Jocs”
Avui posa el punt final a la segona estada de preparació a Encamp i el Pas de la Casa de cara a la disputa dels Jocs Olímpics de Tòquio. Plata a Londres 2012, afrontarà a la capital nipona la seva tercera cita com a olímpica.
Tercer cop a Encamp i el Pas de la Casa.
Sí, estem com a casa i porta bons records tornar i veure les instal·lacions. Estem molt bé a Andorra.
On noten més beneficis?
A Encamp la gent ja va notar l’alçada, però aquí al Pas de la Casa, molt més. Als entrenaments acabes molt més cansada, però sabem que ens va bé pel futur.
Tenen temps de veure alguna cosa més que el pavelló i l’hotel, o complicat?
Vam anar a veure un llac, però poca cosa perquè aquestes concentracions acostumen a ser agressives i necessitem acumular minuts d’entrenament juntes tant físicament com tàctica.
A un mes dels Jocs, com està?
Fenomenal, el grup està molt bé i és fantàstic. El que viurem serà molt maco, i tot són ganes de poder arribar-hi, però entenem també que hi ha una preparació prèvia.
Va estrenar-se als Jocs amb una medalla. Debut immillorable.
Sí, vaig tenir molta sort, i tant de bo tingui l’oportunitat de tornar-ho a fer. Però realment, estem felices d’anar a uns Jocs perquè abans no hi havia tanta continuïtat, i ara hi anem sempre, que és un fet important.
Pensar molt en una medalla pot ser contraproduent?
Nosaltres som cautes i anem pas a pas. Ara l’objectiu és entrenar-nos, i després Suècia. Totes anem a lluitar cada partit, i ja veurem fins on arribem.
Què sent una esportista quan va a uns Jocs?
En el meu cas va ser tot molt emotiu, molt nou i coneixes molts esportistes.
Aquest any serà tot diferent...
És una llàstima, però realment hem d’estar agraïdes perquè es puguin fer els Jocs.
Com veu l’equip?
Hi ha menys maduresa respecte a altres anys, però la il·lusió ho compensa.
Quin és el seu punt fort?
Crec que l’equip i el grup. Ens portem molt bé, i diferenciem que a dins del camp ens matem a hòsties, i a fora fem un cafè.
Quan era petita imaginava arribar on ho ha fet?
Ni de broma. Jo era feliç jugant al barri, i havia tingut la il·lusió de jugar amb la selecció encara que fos un cop.
Com està l’handbol femení?
Des del 2008 hi ha una situació difícil, i la gran majoria vam haver de marxar d’Espanya per anar a una lliga professional, però s’està avançant.
Amb què somia aquests dies?
No recordo els somnis [riu]. Però penso sobre com va tot.