“Més important que dedicar-hi molt temps és com l'aprofites”

Va començar el concert amb una obra d’un compositor que no era anunciat al programa: vostè.

Als recitals de final de carrera de l’ESMUC, una de les condicions és incloure una obra d’un autor català viu, i vaig pensar que la millor opció era triar una composició meva.

No és la primera obra per a piano que escriu, però.

No, i tampoc no és la millor de les que he escrit fins ara, però era la que m’anava millor per al temps que tenia per preparar el concert.

Li interessa més el vessant com a compositor que com a concertista?

M’interessa molt la composició, i, per altra banda, no vaig acabar gaire content de les classes d’interpretació a l’ESMUC, perquè parteix d’un plantejament molt conservador, sense analitzar com s’hauria de treballar cada autor o cada obra en concret. Però tot i així és una decisió molt complicada.

Per què va triar un programa amb dos compositors tan diferents, en certa manera fins i tot antagònics, com Brahms i Prokófiev.

Brahms va ser l’elecció del meu professor, i jo vaig triar Prokófiev perquè és un autor que m’agrada molt per la seva capacitat per emprar llenguatges d’altres èpoques i fer-se’ls seus.

El llenguatge és més important que l’aspecte tècnic?

Tots dos factors estan molt lligats, perquè en funció de com treballis la part tècnica també influirà en l’expressivitat de la interpretació. Tanmateix, per preparar un concert acostumo a començar estudiant la partitura, amb una atenció especial a les notacions expressives de la composició.

Quant temps ha dedicat a preparar aquest concert?

L’obra de Brahms l’he treballat tot el darrer curs, i a la de Prokófiev li he dedicat uns sis mesos. De tota manera tampoc no penso que sigui important dedicar més o menys hores a assajar, sinó l’aprofitament del temps que hi dediques.

Com va ser que va començar a estudiar música?

A casa sempre hi ha hagut interès per la música. Els meus avis són músics i participen activament a les activitats musicals del poble, i el meu oncle és músic professional i professor. Al principi d’anar a l’escola de música tampoc no estudiava tant, però amb el temps la relació amb l’instrument va canviant. Després, al conservatori, coincideixes amb gent que s’hi vol dedicar professionalment i hi vas trobant més afinitats.

Tot i així, ha començat la carrera de telecomunicacions?

Sí, fa dos anys. Sempre he tingut facilitat per les matemàtiques i volia provar a veure com anava. I de moment va molt bé.