“S'hauria d'humanitzar més l'atenció a les persones”

Sí. El llibre és un resum de la meva experiència laboral als diferents llocs on he treballat des que vaig començar amb 18 anys [ara en té 34] fins al 2016.

Què l’ha mogut a compartir aquestes vivències?

Volia explicar les contradiccions que m’he anat trobant en aquesta professió. Quan comences penses que podràs posar el teu granet de sorra per canviar el món, però de mica en mica t’adones que l’atenció social sovint segueix la lògica del mercat i es regeix per un càlcul de resultats, i tota la il·lusió i la innocència del començament deixa pas a un seguit de dubtes i d’interrogants sobre allò que fas.

Durant la carrera, no els expliquen què s’hi trobaran?

Les assignatures de la carrera t’aporten continguts teòrics, però no et preparen per a la realitat amb què hauràs de conviure. A banda que quan has de tractar amb una persona que et demana ajuda no hi ha cap manual que et digui què has de fer.

Bé hi deu haver protocols d’actuació per als casos més freqüents, si més no.

Acompanyar persones que es troben en un mal pas és tot un art. Davant una mateixa situació, cada persona reacciona d’una manera diferent. Has d’aprendre a escoltar per copsar què necessita realment, i això s’aprèn sobretot amb l’experiència.

Quina és la seva proposta, doncs?

No tinc solucions per a tot, però penso que s’hauria d’humanitzar més l’atenció a les persones, tenir més empatia amb els problemes que pateixen, perquè si no ho fem així ens deixem perdre moltes coses. Però aconseguir-ho és molt complicat quan les persones es consideren des d’una mirada capitalista que només les valora en tant que productors i consumidors.

Viure tan de prop els problemes de la gent deu ser dur emocionalment.

Hem de ser molt conscients que la nostra feina consisteix a acompanyar i empoderar les persones fins que poden refer la seva vida, però que la responsabilitat del que cadascú fa amb la seva vida en cap cas no la podem assumir nosaltres.

Després de llegir el llibre, quines conclusions pot extreure’n qui no estigui familiaritzat amb el seu àmbit de treball?

Penso que el llibre permet copsar la discriminació que pateix molta gent de la nostra societat, com ara les persones que s’han de comunicar amb la llengua de signes, o les que tenen problemes de mobilitat. I, en tot cas, comprant el llibre hauran ajudat Ràdio Nikòsia, una associació de persones diagnosticades amb algun tipus de malaltia mental, la qual rebrà la meitat dels beneficis que generin els drets d’autor.