“Volem portar més gent a l'OTSO 25k de l'any vinent”

Volia fer quelcom diferent i que a l’hora d’organitzar una prova es tinguessin en compte les especificitats del país. Vaig veure que a Europa no hi havia un port asfaltat més alt que el d’Envalira i vaig pensar que seria ideal portar-hi una cursa.

De 25 quilòmetres?

La meva idea era una distància de 42 i fer una marató que passes per tots els comuns, per la carretera general, que sortís des de la frontera fins al Pas de la Casa. Vam fer proves, però hi havia massa dificultats de logística, circulació, presència de turistes els caps de setmana...

I per això es va decidir fer una volta a la idea.

Clar, i fer-la de 25 quilòmetres. És la distància que va des d’Encamp fins a dalt de tot del port d’Envalira. Així fèiem una arribada més èpica. Volíem fer una prova amb una distància important i amb un desnivell potent.

La jornada va anar com havia planejat?

No, va anar millor del que havia pensat. Vam tenir molta sort amb la meteorologia i la gent va acabar molt contenta, tot i ser un grup molt reduït de persones. Els comuns de Canillo i Encamp ens van ajudar molt en el tema de seguretat, trànsit, circulació, voluntariat, i la Creu Roja. No hi va haver cap ensurt ni cap accident i la gent ens demanava que l’any que ve es pugui repetir.

I es farà?

Sí, sí, i ja d’una manera més professional. No em preocupa tant que no pugui ser, finalment, una marató perquè l’èxit que ha tingut aquesta distància ha estat excepcional. Estem pensant, fins i tot, fer una prova més curta sortint del pàrquing de Grau Roig i fer dues distàncies.

Amb quins objectius?

Sobretot portar més gent. I si pot ser de fora d’Andorra, millor. Conec molts atletes professionals que aquest any, per haver-ho organitzat tard, no s’hi han pogut desplaçar i m’han dit que vindran l’any que ve i que portaran gent. Crec que podrem comptar entre 200 i 300 participants la propera edició, com a mínim.

On creu que es troba el gran al·licient de la prova?

En ser una cursa d’asfalt, molta gent es pensa que no hi ha desnivell i que és plana. El 98% és en pujada i no és l’única que es fa al món, ja que si ho recorda, Kilian Jornet va fer una mitja marató a Noruega. Els paisatges també són un punt a favor de la cursa, sobretot a la part final, i, en tercer lloc, acabar al port d’Envalira, com li he dit, ho fa tot molt èpic.

Els premis també han estat un punt diferenciador.

Òscar Casal i Núria Gil van ser els guanyadors absoluts i van rebre un premi en metàl·lic de 1.000 euros. Considero que és just donar diners per un esforç així. A més, els finishers tenien medalla.