“Al parlar d'Andorra fugiria dels tòpics: de la neu i les compres”

Primer de tot, al parlar d’Andorra fugiria dels tòpics: de la neu i de les compres. Són aspectes que als nostres lectors no els hi interessen. Parlaria de cultura, d’art, de rutes d’excursionisme per la muntanya a l’estiu, de natura i evitaria els aspectes més coneguts. De cultura i patrimoni.

Com és el vostre lector?

Generalitzant és un lector amb estudis superiors al qual oferim a l’hora de parlar d’un territori un article amb més profunditat. Anar més enllà de la simple guia de viatges tradicional. A cada número de la revista fem 14 o 15 articles de diferents destinacions dels cinc continents.

És molt diferent del que feia a la revista Altaïr.

Molt diferent. La revista Altaïr, que jo vaig dirigir, era un monogràfic sobre una destinació. Desglossaven en un número diferents aspectes d’un mateix país. Si per exemple parlàvem d’Islàndia, hi apareixien molts articles sobre aquest país. Això comportava que fos una publicació molt esbiaixada. Si al lector no li agradava Islàndia, no comprava la revista i d’aquesta manera et limitaves les vendes. Això no passa a Viajes National Geogràfic, ja que són reportatges de diverses destinacions.

Ha fet algun reportatge sobre Andorra?

Jo personalment no, tot i que és una destinació que sovintejo en les meves escapades ciclistes.

Vostè viatge molt en bicicleta. Ho recomana?

Si t’agrada anar en bicicleta, sí. Fer-ho et permet descobrir un territori al teu ritme, et dona més llibertat. El paisatge va desfilant davant dels teus ulls. Tot i que la millor manera per fer-ho és caminant perquè pots conèixer cada racó del camí que estàs fent.

Té calculats quants quilòmetres ha fet en bicicleta?

No, ara en puc fer uns 9.000 a l’any, però visc a la Garriga, que està a uns 40 km de Barcelona, que és on treballo, i molts dies vaig a la feina en bici. Diria que cada quatre o cinc anys faig una volta al món. Per exemple, cada any faig una ruta a Andorra, potser és l’excursió més dura de l’any amb prop de 230 quilòmetres.

Al maig vindrà a Ordino al Cicle ‘Geografies’ dedicat a Mèxic. De què parlarà?

Del peiot com una experiència visionària col·lectiva. Parlaré del consum ritual del cactus del peiot, que és l’eix de la cosmologia del poble huichol que viu a la Sierra Madre Occidental. És una cultura mil·lenària i el consum evidentment va ser prohibit pels capellans castellans que van arribar a Amèrica. Ara encara es fa aquest ritual un cop l’any. També era una font d’inspiració artística.

És un país conegut?

Més enllà dels tòpics, no. Però de la majoria de països, el gran públic només coneix els tòpics.