Inspiració entre vinyes

Forma part d’una bota que s’endinsa al Mediterrani i es caracteritza pels seus paisatges, pobles i ciutats, la cultura i la gastronomia. També és un territori que ha sigut font d’inspiració de referents artístics i literaris. Però no és fins que no es visita, que hom se’n pot fer una idea. La Toscana és una de les zones més ben cuidades d’Itàlia. Si el turista el que busca és calma i tranquil·litat, en pot trobar. La majestuositat d’aquestes poblacions (algunes custodiades per les llobes capitolines) recorda un passat de segles i segles amb una continuïtat històrica que no es troba a tot arreu. I per mantenir l’aire antic la construcció està molt limitada amb l’objectiu de preservar l’atractiu arquitectònic. El component religiós és molt present a gairebé tot arreu. Siena, Lucca o Arezzo (en aquesta última s’hi van gravar escenes de La vida és bella). El Duomo indica el pes de l’església, amb edificacions extraordinàries i un patrimoni d’un valor incalculable. Un dels llocs més concor­reguts és Assisi, una mica més enllà de la Toscana, a Úmbria, on descansa Sant Francesc d’Assís. Això sí, a l’hora d’entrar a les catedrals les dones han de posar-se una tela sintètica a sobre. Una exigència qüestionable, que no és un fet aïllat, i que els homes no han de seguir. Per recórrer els diferents pobles, com Monticello o Montepulciano, amb ramats de cases que s’alcen damunt dels turons, és inevitable parar l’atenció als gira-sols, les vinyes, les oliveres i els xiprers, que desprenen tonalitats mediterrànies pròpies de llocs com el Penedès. De fet, la tradició vinícola hi està molt arrelada, amb begudes de primer nivell. Precisament a Montepulciano hi ha un celler que s’enfonsa a les profunditats subterrànies. Quin enginy per construir tot això! L’atractiu cultural també és ampli, amb els tradicionals concursos de banderes o les curses de cavalls, a Siena. A la Toscana tastar un bon vi, assaborir-lo, inclou molts factors que els restauradors de la zona cuiden amb detall. En saben de màrqueting, per portar aquesta experiència sensorial fins al límit. Una altra vivència impagable i única és contemplar una posta de sol rogenc i veure com s’esmuny un dia més.